L’Alexia Spiridonidis fa quatre anys que és resident a Andorra, va venir a viure-hi després d’obtenir el permís per parella de fet. Avui ja ha retornat a l’Argentina amb previsió d’estar-s’hi un mes per fer companyia a la seva mare després que el seu pare morís el dia 21 de maig.
La mare es va quedar plorant la mort de l’home que ha tingut al costat des de fa 50 anys sense poder sortir de casa ni la possibilitat de dedicar-li un últim adéu. Al país sud-americà segueix tot bloquejat després de més de 95 dies en confinament obligatori, una mesura que el govern va anunciar que s’estendrà fins al 28 de juny.
«El dilluns dia 15 vaig comprar el bitllet d’avió pel dimecres. Vaig tenir poc temps per organitzar-me i trobar transport fins a Madrid», explica l’Alexia tot denunciant que les companyies aèries estarien fent negoci imposant preus més elevats de l’habitual. «Mai he pagat més de 700 euros entre l’anada i la tornada i em va costar 578 només venir!», clama. El desplaçament en autobús fins a Madrid va costar-li 55 euros gràcies al fet que el Govern d’Andorra va assumir gairebé la meitat del cost total de 100 euros.
Mòbil en mà
«Això és trucar, trucar, trucar i trucar i que algú t’ajudi», recorda l’argentina. Per la defunció, va posar-se en contacte amb agències consulars de l’Argentina a Barcelona, l’ambaixada d’Espanya a Buenos Aires i amb el Ministeri d’Afers Exteriors andorrà per sol·licitar viatjar en algun dels avions amb destí al seu país. La seva situació no era una repatriació, però necessitava tornar.
Apuntada en una llista per obtenir un bitllet d’avió el dia 10, esperava que li truquessin per comprar-lo. Torna a trucar. Era dia 7 i seguia sense notícies quan la seva mare va enviar-li que sortia un altre vol el dia 15 el qual, per fi, aconsegueix contactant amb el centre de trucades d’Air Europa. La incertesa però, seguia vigent en veure que les companyies no comptaven amb bitllets amb destí a Madrid. «Com hi arribo?», es preguntava.
Travessia
07.20 hores del matí, l’Alexia arribava a l’Estació d’Autobusos d’on sortia l’autocar que la portaria a l’aeroport de Barajas de la capital espanyola. Havia aconseguit, juntament amb l’Antonella, una altra noia que retornava a casa, i la Magalí, gestora del grup Varados en Andorra, organitzar 11 persones perquè els habilitessin un viatge d’Autocars Nadal.
«Els que havíem d’organitzar el bus érem les persones interessades. La Magalí va fer un grup de WhatsApp i ens va posar en contacte a mi i a l’Antonella. Dissabte i diumenge vam publicar informació per ajuntar 15 persones i que ens facilitessin l’autocar», ressalta l’Alexia. A les 17.30 hores, ja estaven a Madrid. En entrar a l’aeroport, un sanitari els va prendre la temperatura i els va fer omplir un formulari que el professional va signar perquè els viatgers entreguessin només aterrar al país.
A les 20.00 hores van començar a embarcar. L’avió anava mig ple i els passatgers s’asseien deixant una butaca lliure entre cadascun d’ells. L’Alexia en una de la filera del mig, al passadís. Davant tenia un home que duia una mampara a part de la mascareta que, en 12 hores de vol, ningú va treure’s. S’escoltava la frega de les mans i s’olorava el gel hidroalcohòlic, constantment.
Arribada
Una càmera roja subjecta en un trípode al mig del passadís els esperava al final de la passarel·la que van recórrer per sortir de l’avió. L’Alexia va pensar que era per prendre’ls la temperatura. Va entregar el formulari i el passaport a la cabina i va sortir a l’exterior. A alguns companys els van demanar que es descarreguessin una aplicació i la mantinguessin oberta els pròxims 14 dies. Hi havien d’introduir possibles símptomes que tinguessin. A ella no li funciona.
El pàrquing de l’aeroport de Buenos Aires a Ezeiza ha deixat de ser de pagament i està replet de policies. La mare de l’Alexia l’esperava en un dels estacionaments i avui estan les dues a casa. «Ha estat molt difícil. Hi ha gent a qui l’ha pillat normal, d’altra que no té diners i molta a qui li passa el mateix que a mi o pitjor perquè jo em vaig poder pagar el bitllet d’anada i tornada», diu la filla.
