La hidroxicloroquina no és eficaç per prevenir la Covid-19 entre persones que han estat en contacte amb individus infectats. Així es desprèn d’unes declaracions d’Oriol Mitjà, metge de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que coordina un dels majors estudis sobre aquesta substància. El treball és la punta de llança de la iniciativa YoMeCorono, una campanya de donacions que ja ha superat els 2,3 milions d’euros.
Sense diferències significatives
Els resultats estan pendents de publicació tot i que va declarar a ‘Science‘ que «no hi ha una diferència significativa en el nombre de persones que van desenvolupar el Covid-19» entre el grup que va prendre hidroxicloroquina i el que no en va prendre.
A les X Jornades de Malalties Emergents , celebrades el 9 de juny a Barcelona, va afirmar que «no hi ha cap subgrup [dels pacients estudiats] que es beneficiï de la hidroxicloroquina». Aquests resultats encaixarien amb un altre gran estudi, de la Universitat de Minnesota, que ja s’ha publicat.
Un controvertit estudi francès sobre la hidroxicloroquina, el qual va trobar efectes beneficiosos de la substància en una quarantena de pacients, va encendre les esperances al febrer, desencadenant una carrera d’assajos a tot el món.
2.314 pacients
Dels 3.000 pacients anunciats, l’equip de Mitjà ha arribat a reclutar 2.314 (1.100 d’ells treballadors de residències). El retard de l’assaig es deuria a la limitació d’aplicar el tractament a personal en risc, segons declaracions fetes a l’Agència Efe.
Mitjà va dir en les jornades de Barcelona que no ha vist efectes adversos greus: 36 voluntaris de l’estudi van morir amb símptomes compatibles amb el coronavirus, no amb els efectes del tractament. No obstant això, va constatar que la meitat de les persones que van prendre el fàrmac va tenir algun efecte advers, tot i que lleu, mentre només el 6% dels que no ho van prendre els va tenir. Per això, ha recomanat que «no s’administri cloroquina de forma innecessària» , especialment a Amèrica Llatina i Àfrica, on s’ha optat per aquesta estratègia a falta de llits d’UCI.
«Fins fa unes setmanes, la hidroxicloroquina s’ha usat de forma sistemàtica, donada la situació d’emergència. Però ara l’opinió generalitzada és limitar el seu ús als assajos», comenta Benito Almirall, cap de Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron. Almirall creu que és aviat per excloure efectes greus , ja que aquests es manifesten si es mira un nombre gran de pacients. H
