El Sideco FC Encamp va assolir la primera plaça de la Lliga Viatges Pantours una jornada abans que es donés per finalitzada oficialment la temporada. D’aquesta manera, els encampadans van sumar un nou títol més al seu palmarès després d’imposar-se a l’Atlètic Club d’Escaldes (1-3) en la penúltima jornada del play-off pel títol. Ja en van 12 de consecutius, i un comença a preguntar-se si aquesta hegemonia perdurarà en el temps encara més. L’equip ha agafat una dinàmica imparable i molt positiva, però, tot i això, el seu capità, Carlos Barbosa, té clar que «arribarà el dia que aquesta hegemonia acabarà, perquè al món de l’esport tot té el seu principi i el seu final. Pot ser que duri més o menys temps, però és clar que un dia altres equips també molt potents del futbol sala andorrà agafaran el relleu».
Com si es tractés d’una família, el conjunt ha estat sempre molt unit, ja no sols esportivament, sinó també de portes enfora. Ja ho va explicar Javier Saviola en finalitzar el partit contra l’Atlètic Club d’Escaldes, i el mateix Barbosa ho va recalcar en declaracions a EL PERIÒDIC. «És un plus. El fet d’estar tan units, ja no només dins del camp, sinó també fora, crea un vincle que és com una espenta que t’anima a anar més enllà al parquet». Quatre anys fa que aquest grup es va ajuntar i han sigut temporades plenes d’èxit. Inclús a l’última Supercopa, on els encampadans van arribar amb un munt de baixes, van saber establir un estil de joc que els va permetre endur-se el títol cap a casa.
Amb una temporada gairebé perfecta (la derrota davant el DDS Madriu a l’última data del play-off) qualsevol seria incitat a pensar que aquests jugadors afronten cada any amb la idea al cap de la superioritat. Res a veure amb la realitat. «Nosaltres no comencem les temporades pensant que anem a ser campions. Tot el contrari. Sabem el nivell que hi ha a la lliga. La resta d’equips sorprenen any rere any. L’Atlètic Club d’Escaldes és un equipàs, igual que el DDS Madriu i, aquest any, per a mi, tant l’Extremenya com el Ranger’s i la UE Santa Coloma han lluitat com a guerrers i han demostrat la gran qualitat que posseeixen».
Com a la resta d’esports, el futbol sala no s’ha lliurat de patir una temporada atípica. La Covid-19 ha obligat els equips a adequar-se als protocols, testos, etc., però a poc a poc s’ha anat veient com ja no sols els integrants de la Lliga Viatges Pantours, sinó també la federació han anat adaptant-se i bregant perquè el campionat sortís de la millor, i més segura, manera per a tots.
Una vegada acabada la lliga regular i el play-off pel títol, al Sideco FC Encamp li queda un dur però maco camí al davant. I és que a l’estiu disputaran els primers partits de la Futsal Champions League. Els andorrans seran els representants del país a l’escena europea i hauran de preparar-se molt bé durant la pretemporada per a arribar en les millors condicions possibles. «És clar que ens trobarem davant d’equips amb un nivell de joc i de jugadors per sobre del nivell general que tenim a Andorra, però una característica que tenim els andorrans és que sempre sortim a competir. No saps quan pot ser l’última vegada que jugaràs aquesta meravellosa competició, i això és un extra de motivació». La semiprofesionalitat del futbol sala al Principat fa que, quan els jugadors arriben a un escenari europeu «t’oblides de la realitat a la qual estàs acostumat i per quatre o cinc dies et creus un jugador d’elit. L’únic que tens al cap és gaudir d’aquesta experiència».
Malauradament, dins de tota l’alegria que s’ha generat arran dels èxits aconseguits per l’equip, el Sideco FC Encamp veurà com un jugador de la casa, que ha estat tant en els bons moments com en els dolents, dirà adeu i donarà una passa al costat pel que fa al futbol sala andorrà. Carlos Barbosa ha disputat el que serà el seu últim campionat de lliga en aquest esport, però intentarà ajudar l’equip en els partits europeus, «però això ja no depèn de mi, sinó de la gent que vagi a dirigir l’equip quan arribi el moment». El jugador ha pogut acomiadar-se com toca del que ha sigut «l’equip de la meva vida» i ara deixarà pas a les joves promeses de l’esport que van trepitjant fort. «Fa molts anys que tinc un compromís competitiu molt gran i ara és moment de dedicar-li més temps al meu fill, a la meva filla petita i a la meva dona». Amb el desig que el futbol sala al país segueixi millorant i amb la predisposició d’ajudar al seu equip sempre que el necessitin, Carlos Barbosa va escriu-re l’última pàgina de la seva història amb l’àmbit competitiu d’aquest esport.
