Després d’un any del primer cas positiu per la Covid-19 a Andorra, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, es mostra optimista pels pròxims mesos, tot i que assegura que «és difícil fer previsions». Així es va expressar en declaracions a l’ANA, on va emfatitzar que el virus per si sol no té cames, i que serà «el comportament humà» el que marcarà si hi ha una quarta onada, posant d’exemple el brot sorgir al Tarter.
En qualsevol cas, Benazet va fer un balanç positiu del respecte que ha mantingut la ciutadania amb les mesures, i en especial, si es compara amb els països del voltant, on va considerar que «els ciutadans no tenen el mateix nivell de compromís que la població d’aquí».
Fent una perspectiva endavant, el ministre va considerar que el futur de la pandèmia a Andorra passa pels tests d’antígens i les vacunes. Així, va recordar que el virus no se n’anirà i es quedarà «entre nosaltres amb un nivell d’immunització molt elevat», i per això, va preveure que de cara l’estiu i la tardor, el virus seguirà circulant i infectant, però «crec que tindrem una vida més normal».
En una línia similar, justament ahir, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va considerar «prematur» dir que la pandèmia del coronavirus haurà finalitzat el 2022, i va alertar d’un repunt mundial dels casos després de set setmanes en recessió, segons va informar EFE.
«Seria prematur i poc realista creure que acabarem amb el virus a finals d’aquest any, però sí que podem acabar amb les hospitalitzacions i les morts, acabar amb la tragèdia associada amb la pandèmia», va indicar el director d’Emergències Sanitàries de l’OMS, Mike Ryan. Per aquest motiu, Ryan va pronosticar que «si les vacunes comencen a impactar, no només en menys morts i hospitalitzacions, sinó també en les dinàmiques de transmissió, aleshores crec que accelerarem el control de la pandèmia».
Per la seva banda, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va advertir sobre l’increment dels casos diaris globals de la Covid-19: «Estem treballant per entendre millor aquests increments en la transmissió, tot i que en alguns casos es deu a una relaxació de les mesures de salut públiques, afegit a la circulació de noves variants –del virus–, i al fet que la gent ha abaixat la guàrdia», a la vegada que va reconèixer que es tractava d’una tendència «decebedora però no sorprenent».
Menys de 300 actius
Pel que fa a l’actualització epidemiològica, el Govern va informar ahir que les darreres 24 hores, s’havien detectat 19 positius en coronavirus més fins al total de 10.908. Aquesta xifra reduïda, afegida a les 26 noves altes fins a les 10.501, van tornar a rebaixar el nombre d’actius, que trencava la barrera dels 300. En concret, ahir es comptabilitzaven 297 actius. D’aquests, havien augmentat en dues persones els ingressats a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell: 11 restaven a planta i vuit a l’UCI, set de les quals sota ventilació mecànica. A la planta Covid del Cedre, no hi havia pacients.
En relació amb la campanya de vacunació, a la darrera jornada es van administrar 14 dosis. I sobre la població escolar, hi havia 10 aules sota vigilància activa i quatre més en passiva. Finalment, la xifra de defuncions es va mantenir en els 110 òbits.
Els organitzadors de la concentració del dia 14 valoren si anul·len o mantenen la convocatòria
Els convocants de la concentració prevista pel dia 14 de març recullen avui l’autorització del Ministeri de l’Interior per dur a terme l’acte. Així ho van confirmar a EL PERIÒDIC l’organització d’aquesta, que valoraran els dies següents si mantenen o no la manifestació. Tal com van detallar, el protocol de seguretat per desenvolupar la concentració que ha dissenyat el Ministeri de Salut és molt estricte, i per això serà un dels aspectes a tenir en compte a l’hora de prendre la decisió definitiva. Però des de l’organització asseguren que, a hores d’ara, totes les opcions són sobre la taula. Cal recordar que les informacions al voltant de la convocatòria de la concentració van sorgir a inicis de febrer. Aleshores, el grup va especificar que la motivació de la manifestació era defensar els drets i llibertats de la ciutadania, i es va mostrar indignat perquè els titllessin de negacionistes.
