El Consell d’Europa, a través de la Comissió de Venècia, recomana «seriosament» modificar la Constitució andorrana perquè es reconegui la figura del raonador del ciutadà. Un canvi que suposaria «la garantia d’independència de la institució al més alt nivell» i permetria recollir-ne el mandat, procediment d’elecció i renúncia. Així mateix, el raonador tindria la potestat d’impugnar la constitucionalitat de les lleis i altres normes davant el Tribunal Constitucional, un fet «imprescindible» perquè l’organització emeti una opinió del tot favorable sobre Andorra. Tot i que la Comissió de Venècia «és conscient que les esmenes constitucionals són difícils d’aplicar al Principat», demana que la mesura es prengui en consideració si el país es vol alinear amb els estàndards internacionals.
D’aquesta manera, en el document emès ahir a la tarda per Europa, de 19 pàgines i redactat per tres membres de Croàcia, Suècia i Grècia, s’apunta que la modificació de la Constitució ha d’establir que el raonador gaudeixi «d’un alt grau adequat, sigui dotat amb recursos econòmics suficients i proposi el pressupost de la institució per a l’any següent». També s’assenyala que el nomenament i la destitució del càrrec estiguin més ben regulats en el Dret andorrà, «facilitant majories superiors per al seu nomenament i establint procediments més clars i coherents per a l’eliminació». En aquest sentit, es considera que el raonador hauria de tenir «immunitat funcional», tant durant com després del seu mandat, en qualsevol actuació que englobi les seves funcions legals. Quant a la tasca de defensa dels interessos de la ciutadania, es requereix que tingui accés a tots els documents rellevants, «inclosos els confidencials», així com la possibilitat d’accés a «espais físics del seu interès», com podria ser una detenció. En aquest cas concret –molt més habitual en els països de l’entorn que no pas a Andorra–, el raonador hauria de poder parlar amb un detingut sense restriccions. Finalment, la comissió reclama que la «cooperació amb la societat civil estigui més ben regulada per llei» i que es promogui «la consciència del mandat i el paper de la institució».
Amb tot, i a trets generals, els responsables de l’avaluació –que va sol·licitar el representant permanent al Consell d’Europa, Joan Forner, el 15 de juliol– van reconèixer «l’esforç i la voluntat» de les autoritats andorranes per «enfortir» la feina del raonador i van apel·lar a les seves recomanacions per «identificar les reformes exactes» que s’han d’emprendre perquè l’ens compleixi la normativa i els criteris per esdevenir membre de la Xarxa Europea d’Institucions Nacionals de Drets Humans (NHRI, per les seves sigles en anglès).
Cal recordar que la Constitució no reconeix el raonador del ciutadà, perquè mentre que la Carta Magna es va aprovar l’any 1993, aquesta figura va néixer el 1998 a través d’una llei específica que, malgrat que ha patit algunes modificacions al llarg del temps, mai ha estat contemplatda directament en el màxim òrgan legislatiu. Entre les seves funcions, destaca l’obligació de defensar i protegir els drets i llibertats reconeguts en la Constitució i vetllar pel compliment i defensa dels drets reconeguts en els convenis internacionals signats i ratificat pel Principat, especialment en casos d’infants i persones amb diversitat funcional. Tot i això, en els últims anys les consultes al raonador del ciutadà s’han centrat gairebé exclusivament en l’accés a l’habitatge i els abusos en els preus dels lloguers, les prestacions socials i diferents qüestions laborals, sobretot vinculades a la CASS.
