El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, i el notari Joan Carles Rodríguez Miñana han protagonitzat un intercanvi públic de missatges en la xarxa social ‘X’ en què han expressat posicions contraposades sobre el cas de Mònaco i les implicacions que aquest precedent podria tenir en el debat sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea.
El debat s’ha iniciat arran de les interpretacions sobre la posició de Mònaco en el marc europeu i la seva relació amb les negociacions amb la UE. Rodríguez Miñana ha sostingut que el fet que el Principat monegasc hagi presidit recentment el Comitè de Ministres del Consell d’Europa evidenciaria una normalitat institucional malgrat haver ajornat les converses amb Brussel·les, i ho ha utilitzat com a argument en el debat sobre les conseqüències d’un eventual rebuig de l’acord per part d’Andorra.
El debat s’ha iniciat arran de les interpretacions sobre la posició de Mònaco en el marc europeu i la seva relació amb les negociacions amb la UE
En resposta, Riba ha matisat que el Consell d’Europa i la Unió Europea són organismes diferents, amb funcions i competències separades, i ha remarcat que la presidència del primer respon a criteris rotatoris i no té relació amb els processos de negociació del mercat interior europeu. També ha defensat que el debat de fons no és institucional sinó sobre el model de relació futura amb la UE i el nivell d’integració que es vulgui assolir.
Rodríguez Miñana ha replicat posteriorment que el cas de Mònaco mostra que la vida institucional «continua» després de no assolir un acord amb la UE, i ha posat sobre la taula la possibilitat de mantenir relacions sectorials o acords bilaterals. Riba ha tancat el debat insistint que el repte no és només què passa després d’un eventual «no», sinó quin marc jurídic estable permet garantir la participació en el mercat interior europeu.
Riba ha insistit que les discussions sobre l’acord d’Associació requereixen precisió institucional i ha advertit contra les comparacions que, segons ha dit, «confonen marcs que no són equivalents», mentre que Rodríguez Miñana ha defensat que el debat ha de permetre també interpretar precedents internacionals més enllà de la lectura estrictament tècnica.
