El Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD) ha atès 27 consultes al llarg d’aquest 2022. En concret, i tal com va explicar la Llevadora Referent de Maternitat del SAAS, Cristina Pérez, aquest nombre de casos inclou el període des de l’1 de gener d’enguany fins al darrer 6 d’octubre. D’aquesta manera, tenint en compte que les demandes del 2020 van ser 15 i 36 les del 2021, «ens mantenim en una mitjana d’unes tres consultes al mes». Així mateix, la mitjana d’edat de les persones ateses ha crescut lleugerament amb els anys, passant de 20,5 el 2020 a 23,9 el darrer, i 24,6 anys enguany, establint una mitjana d’edat del sol·licitant de 23,5 anys. A més, malgrat que el servei estigui especialment adreçat a la dona –el mateix nom així ho indica–, també es reben puntualment consultes efectuades per homes.
Un altre aspecte que han pogut observar des del servei és que han augmentat el volum de consultes telefòniques i online, ja que tal com destaca la llevadora, «és la forma més ràpida de donar resposta». «A vegades necessiten celeritat perquè estan en un moment angoixant perquè han sortit una mica del guió que tenien preparat, així que estem a disposició de la manera que vulguin», va reiterar, a la vegada que va compartir que el SIAD compta amb un total de 17 professionals implicats directament, que són la plantilla de 16 llevadores del SAAS i una més que fa domicilis, podent arribar a totes les parròquies segons la necessitat de la persona demandant.
No obstant això, Pérez va incidir que a més de les llevadores, el servei també pot disposar del suport, en cas de necessitat, de ginecòlegs, Afers Socials, i serveis jurídics, a banda dels metges referents de cada persona. Per aquest motiu, la llevadora va valorar que «la xarxa professional que envolta el SIAD està molt ben coberta». I de la mateixa manera, també va considerar que el suport que hi ha a Andorra en matèria de planificació familiar és l’adient, destacant que «comptant la dimensió que té el país i el nombre d’habitants que té, penso que estem molt per sobre dels recursos que tenen els països veïns».
Sigui com sigui, Pérez va recordar que el principal objectiu del SIAD és «informar pel que fa a la salut sexual i reproductiva», i especialment, el projecte volia «donar resposta a totes aquelles demandes d’interrupció voluntària de l’embaràs». En aquest darrer cas, la llevadora va puntualitzar que «malauradament, com tots sabem, és il·legal realitzar-lo dins de terra andorrana», i és en aquest punt que també s’ofereix informació respecte dels recursos que tenen al voltant, especialment a Catalunya. Tot i que des del SIAD no s’efectuïn derivacions com a tal, Pérez va detallar que «per proximitat, el centre referent és el de la Seu d’Urgell, que des de fa poc ofereix dins dels seus serveis la interrupció involuntària de l’embaràs farmacològica». En qualsevol cas, va indicar que «afortunadament, en l’àmbit de Catalunya, tots els centres de planificació familiar estan molt al dia de què s’ha de fer amb aquests casos», i és per això que, generalment, se solen recomanar consultes de Barcelona.
D’altra banda, la llevadora també va indicar que més enllà de la planificació familiar, sovint les consultes són per resoldre dubtes sobre anticonceptius, de malalties de transmissió sexual, per fer-se tests d’embaràs, o un de recentment incorporat com és dispensar la píndola de l’endemà, de la qual enguany se n’han entregat tres.
Per tot plegat, el desig del SIAD és «convertir-nos en el centre referent informatiu del país sobre la salut sexual i reproductiva», i en aquest sentit, «penso que anem pel bon camí». «Quan ens fan una demanda, ja saben perfectament què és el que venen a demanar; són consultes molt més clares i dirigides», va assegurar la llevadora, que també va puntualitzar que «ens va molt bé que el jovent d’institut conegui què és el SIAD, sobretot de cara al futur». Així mateix, Pérez va recalcar que «el nostre objectiu no és créixer en xifres, sinó que les demandes es mantinguin» pel fet que «si tenim una demanda, per nosaltres no és un èxit; és un èxit si la podem solucionar», asseverant que «en definitiva, una consulta generalment vol dir que a algú li ha fallat la planificació familiar, cosa que ens pot passar a tots i no passa res».
