L’anunci per part del cap de Govern, Xavier Espot, de la modificació de la llei general de l’allotjament turístic, que aquesta tarda s’aprovarà al Consell General, podria ser inconstitucional segons alguns juristes consultats. El text estableix la suspensió temporal de l’atorgament de noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic en apartaments i estudis i la consegüent suspensió de la inscripció de noves altes. Així mateix, es preveu que el canvi de propietari d’un pis turístic per motiu de compravenda comporti la suspensió automàtica de la inscripció de l’habitatge al registre, i, si s’escau, l’obligació de sol·licitar-la novament.
«Entenc que el projecte de llei conté articles que podrien ser declarats inconstitucionals. L’article 3 apartat 2 de la Constitució preveu que la garantia del principi de no retroactivitat de disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorable, i també protegeix el principi de seguretat jurídica», explica un advocat en declaracions a EL PERIÒDIC. I afegeix: «L’expressió restricció de drets individuals de l’article 3 apartat 2 ha d’equiparar-se a la idea de sanció, fet pel qual el límit de l’article s’ha de considerar que es refereix a les limitacions introduïdes en l’àmbit dels drets individuals i en l’esfera de la protecció de la persona».
En la mateixa línia, el lletrat demana tenir present que el Tribunal Constitucional reconeix entre els principis susceptibles a ser vulnerats els supòsits en què es doti d’eficàcia retroactiva una norma, com és el cas d’aquest projecte de llei, i el principi de seguretat jurídica. «És evident que l’articulat del projecte de llei afectaria situacions consolidades i drets adquirits», assenyalen les fonts, que per fer-ho més entenedor exemplifiquen: «Suposem que un propietari d’apartaments d’ús turístic ha acordat un contracte de promesa de compravenda, i està pendent de formalitzar-la i es troba que el comprador renuncia a l’adquisició perquè, evidentment, la nova llei l’impedirà mantenir l’autorització d’ús turístic vigent actualment». En aquest sentit, cal destacar que el projecte de llei no contempla cap mena de compensació als propietaris que resultin afectats per la limitació del seu dret a la propietat privada, fet que els experts preveuen que generarà una «allau» de queixes contra l’Executiu per considerar-ho una «expropiació». «Les disposicions legals no poden ser retroactives quan afecten drets adquirits, consolidats, assumits i integrats en el patrimoni del subjecte. En el supòsit exposat pel propietari de l’edifici d’apartaments d’aquest exemple, la llei constitueix una restricció de drets consolidats».
I és que la mateixa Carta Magna garanteix que «ningú pot ser privat dels seus béns i drets, si no es per causa justificada d’interès públic, mitjançant la justa indemnització i d’acord amb el procediment establert per la llei». «El dret a la propietat és el dret real més ampli que contempla totes les possibilitats a favor del que l’ostenta, i en el cas del projecte de llei, aquest dret queda afectat notablement i aquesta afectació comporta una restricció del dret a la propietat privada», assenyalen les mateixes fonts. «Aquesta obligació d’indemnització que regula les garanties constitucionals de l’expropiació forçosa s’imposen evidentment a tots els poders públics», van insistir, ja que la doctrina constitucional també reconeix casos excepcionals, com seria aquesta llei –«redactada per la via d’extrema urgència»–, que implica una expropiació o una restricció de drets consolidats o una expropiació legislativa no inclosa en la Constitució.
«Segons el meu criteri, el projecte de llei és inconstitucional perquè transgredeix el principi d’irretroactivitat de les normes restrictives de drets individuals, el principi de seguretat jurídica, interdicció de l’arbitrarietat i privació de drets sobre indemnització», va concloure un dels advocats consultats.
