Segons ha indicat el cap de Govern, Xavier Espot, durant la seva intervenció a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, la nova llei del català exclourà els residents passius de l’obligació d’assolir un nivell mínim de la llengua per renovar el permís de residència: “La idea del Govern és que aquesta nova llei fomenti l’ús social del català i que se centri, especialment, en les persones que treballen de cara al públic”, ha afirmat Espot, afegint que l’objectiu és garantir així que els residents o els turistes “tinguin el dret i la possibilitat de ser atesos mínimament en la llengua oficial d’Andorra”.
El mandatari respon així a la polèmica sorgida aquests dies arran de la publicació del nou mandat, així com a la crítica d’un youtuber resident envers aquest. “No convertirem el país en una dictadura lingüística i tothom podrà continuar parlant l’idioma que vulgui, ja que la llei no es farà extensiva a tothom”, ha assegurat.
Tanmateix, Espot ha aprofitat la seva intervenció per parlar sobre la integració del català i l’aproximació d’Andorra a Europa: “L’acord té com a finalitat que puguem pertànyer al mercat interior, tot i que aquest fet no ens dona dret a exigir que el català sigui un idioma oficial dins de la Unió Europea”, fent èmfasi, però, en què la inclusió de la llengua oficial del país dins l’organisme europeu “ens facilitaria molt les coses des d’un punt de vista pràctic”.
Segons el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, la normativa és «una injustícia i una falta d’equitat»
Els grups de l’oposició, en desacord
Les respostes per part dels grups parlamentaris de l’oposició envers les declaracions del líder demòcrata no han trigat a efectuar-se. Segons ha afirmat en exclusiva a aquest mitjà el líder del grup parlamentari Concòrdia, Cerni Escalé, «és una injustícia i una falta d’equitat crear diferències entre les persones assalariades amb permisos de residència i treball d’aquelles que treballen per compte propi o que simplement estan residint al país».
Una diferenciació social que, tal com ha indicat Escalé, «crea una bretxa entre els ciutadans amb un poder adquisitiu i els que compten amb un de més baix», afegint que «no podem permetre que Andorra es converteixi en un país de rics». Tot i això, el líder de Concòrdia sí que ha volgut remarcar positivament el fet d’anar augmentant el nivell de català demandat a mesura que les renovacions de permisos succeeixen a l’hora, ja que és una manera «de defensar el català i la identitat de les persones que vivim a Andorra».
Una normativa que també ha sigut ben rebuda pel grup parlamentari Socialdemòcrata: «Creiem que per una primera renovació sí que serviria aquest nivell més bàsic, però a mesura que es vagi renovant l’autorització la demanda de nivells també ha d’anar sent progressiva», ha detallat la consellera general, Susanna Vela. Tanmateix, aquesta ha volgut deixar de banda la qüestió dels residents passius, en tractar-se d’un debat més ampli: «Andorra ha de veure si realment vol comptar amb ells i si és que sí, en quines condicions i criteris», afegint que «és insuficient demanar un nivell bàsic a l’hora de renovar l’autorització de residència i treball».
Ja per acabar, Vela ha recordat la llei establerta l’any 2010, on ja es contemplava una normativa semblant envers el bon ús del català: «La llei era bona, però que no s’ha implementat per manca de recursos, per política lingüística i per una nul·la voluntat política a l’hora d’aplicar les diferents sancions que la llei contemplava». A més, la consellera ha remarcat una vegada més que «els drets lingüístics s’han de protegir i reforçar, però no barrejar-los en cap moment amb la qüestió dels residents passius».
