Sorpresa, disgust i llàstima. Així expressa Govern els seus sentiments davant el ‘no’ de Concòrdia i Liberals al pacte d’Estat. Sorpresa? Es veia bastant de lluny que almenys Concòrdia no s’adheriria al pacte.
Quin interès té un partit que acaba d’entrar al Consell General fa uns mesos a subscriure quelcom que ja està acordat fa temps? Perquè no ens enganyem, molts dels punts de l’acord d’associació Govern ja els té tancats amb la Unió Europea i ja no hi ha res a fer. Ja no som a temps de fer marxa enrere en certes coses.
Per una banda, el tema de l’estat de les negociacions i per altre subscriure una cosa en la qual no creus. Perquè sí, creuen en el concepte UE, que a vegades, si te l’expliquen pot semblar inclús una llaminadura per a qualsevol el fet de pensar a formar part de la gran unió d’estats europeus. Però sortint del somni europeu que ens venen, realment hem de pensar què ens aporta Europa. Guanyem més del que perdem? Ho podríem posar en dubte.
La llàstima és veure com s’està negociant un acord d’associació amb la UE des d’un estat que no el necessita. No hem d’anar a fer-hi res allà, Andorra no ho necessita. Que algun positiu tindrà? Evidentment. Diuen que tot en la vida té la seva part positiva i que tot depèn de com miris les coses, però els punts negatius superen, de molt, els positius que hi pugui haver. I tot està ple de contradiccions. Si ara el que estem intentant és regular la inversió estrangera, com farem encaixar aquesta nova llei en el marc europeu? El tema de les telecomunicacions no està encara del tot clar què passarà. Però i la seguretat? De debò a ningú li preocupa aquest aspecte tan característic del nostre país?
