Més d’un 91% de la població resident al país té metge referent assignat. Així es desprèn de les dades facilitades ahir per la ministra de Salut, Helena Mas, després de la pregunta de la presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant, Carine Montaner, en relació amb la posada en marxa de la via preferent, en la qual indica que a 31 de juliol un 91,67% de la ciutadania disposa de metge o pediatre referent. D’aquesta manera, respecte als pacients que per la seva malaltia o condició requereixen un metge especialista referent (MER), apuntava que representen un 53,7% dels residents (44.875). Les dades facilitades pel ministeri també informen de l’evolució del percentatge de persones que han accedit al MER, passant d’un 7,3 el desembre del 2019 fins a més de la meitat de la població a juny del 2023. Les especialitats mèdiques amb més nombre d’assignacions són dermatologia, otorrinolaringologia, cardiologia, cirurgia ortopèdica i traumatologia (COT), angiologia, urologia, psiquiatria, gastroenterologia, rehabilitació i pneumologia.
En referència a la despesa sanitària per a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), es desprèn un increment progressiu de l’import que se sol·licita a la parapública, però, destaquen, no es desprenen canvis rellevants en la quantia sol·licitada a la CASS per a les consultes al metge d’atenció primària i a l’especialista. «La tendència a un augment progressiu dels costos sanitaris s’observa arreu, per l’envelliment de la població, per l’increment de les malalties cròniques i pel cost de la innovació en salut, entre altres raons», afirmava Mas.
Quant a la satisfacció dels usuaris, procedent de l’enquesta del baròmetre sanitari d’Andorra Recerca i Innovació realitzada entre el 10 i el 29 de març del 2022 a una mostra de 900 persones de més de 18 anys, s’analitza que el grau d’acontentament mitjà se situa en un 9,1. En aquest sentit, es destaca que un 51,7% dels enquestats va valorar les consultes amb el metge referent amb un 10 i un 91,7% amb un 7.
En relació amb la satisfacció per la implantació de la via preferent, per un 59,8% dels enquestats, la incorporació va ser molt o bastant positiva (17% molt positiva i 42,8% bastant), a un 10,2% ni positiva ni negativa, un 14,6% la considera poc positiva i un 9,5% gens. Respecte al grau de satisfacció general del sistema sanitari al país, un 45,4% dels ciutadans preguntats considera que funciona força bé i un 44,1% que encara requereix alguns canvis, mentre que un 14,6% la considera poc positiva i un 9,5% gens.
La recepta electrònica, el 2024 / La recepta electrònica s’implementarà de manera efectiva al llarg de l’any vinent. El ministeri està treballant en la creació d’una base de dades de medicaments única que inclogui les marques espanyoles i franceses amb el preu. Aquesta primera fase, indiquen, es troba en un estadi «molt avançat» i la previsió és finalitzar el registre durant la tardor. El següent pas, exposen, és la forma com es durà a terme la prescripció per part dels professionals mèdics, una fase que cataloguen «d’altament complexa», però esperen que es pugui iniciar de manera generalitzada, avui dia es treballa amb el col·legi de Metges, a finals del 2023. Mas manifestava que la darrera fase per a la correcta aplicació de la recepta electrònica és la integració de les aplicacions de les oficines de farmàcia per rebre-la de la història clínica compartida i poder fer la facturació a la CASS.
«Aquesta darrera fase s’ha començat a treballar amb el Col·legi de Farmacèutics, tot i que és més difícil de programar, ja que requereix avaluar el funcionament de les fases anteriors, resoldre les disfuncions i adaptar les aplicacions informàtiques», assenyalava. Finalment, quant a la generalització del tercer pagador per a tota la població, recorden que avui dia el règim és vigent per a les persones amb discapacitat i les majors de 65 anys per als actes diagnòstics, mèdics, odontològics i que, pròximament, s’ampliarà a la prestació farmacèutica.
