Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, el pròxim 25 de novembre, des d’Acció Feminista, l’Institut Andorrà de les Dones (IAD) i l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) han presentat la campanya ‘Dona la cara’. L’acció d’enguany té com a eix principal violència digital que s’exerceix sobre les dones en espais digitals, com ara xarxes socials, portals web o, fins i tot, a través dels mitjans de comunicació.
Amb el lema ‘Amagar el nom no amaga el dany, assetjar des de l’anonimat també és violència de gènere’, aquesta edició és la primera que es fa de manera conjunta entre diverses entitats feministes del Principat, les quals han posat de manifest «la necessitat de continuar treballant en la prevenció, la sensibilització i la potenciació de tota la societat en accions col·lectives«.
Des de l’IAD, la seva presidenta, Judith Pallarés, ha posat en relleu la dimensió col·lectiva i estructural de la violència masclista, la qual «no és un problema privat ni una suma de casos aïllats, és una realitat social que té diferents formes i que es dona en espais diferents, davant de la qual no podem mirar cap a una altra banda». En la mateixa línia, Pallarés ha fet una crida a la coresponsabilitat activa dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, la comunitat educativa i les famílies.
La campanya de difusió tindrà lloc del 2 al 30 de novembre mitjançant suports publicitaris en opis, marquesines i pòsters a la capital andorrana, tot i que l’organització preveu estendre aquestes accions a la resta de parròquies pròximament. En paral·lel, la iniciativa presencial es reforçarà amb una campanya informativa a les xarxes socials durant tot el mes. L’acció específica de la campanya, a més de les activitats programades que publicaran aviat, consistirà a mostrar missatges reals, comentaris o amenaces que han rebut les dones, en forma d’atacs personals en relació a l’aspecte físic, l’edat, la família i l’orientació sexual, entre d’altres.
En aquest sentit, Pallarés ha afirmat que la intenció és interpel·lar a la població perquè d’alguna manera s’hi pugui sentir identificada i detectar si alguna vegada ha estat víctima. A més, les ponents també han remarcat que en molts casos, els missatges provenen de perfils anònims: «La manca d’identificació de l’agressor, que aprofita l’anonimat per actuar amb impunitat, genera una gran impotència i provoca un dany real i directe sobre les dones afectades».
Tanmateix, han reclamat que hi hagi conseqüències directes encara que els usuaris «amaguen la seva identitat sota un pseudònim». Precisament, des d’Acció Feminista, Elisabet Royuela ha destacat que la experiència és universal pel fet que no és un problema només d’Andorra, sinó de tot arreu. Així, ha recordat que fins el 73% de les dones europees ha estat víctima d’abusos en línia.
Un record al feminicidi
En l’inici de l’acte, les portaveus han condemnat el feminicidi del 28 d’octubre amb tristesa i preocupació. «És molt trist haver de lamentar l’assassinat d’una dona al nostre país. El feminicidi és l’expressió més extrema de la violència masclista que es pot viure i no podem oblidar que aquesta violència té moltes altres manifestacions que sovint conviuen amb nosaltres i que malauradament encara s’estan més minimitzant o es normalitzen».
Així doncs, les ponents han enumerat la violència física, la psicològica, la sexual, l’econòmica, el control, les amenaçes com a formes de violència que atempten contra la llibertat, la dignitat i la seguretat de les dones. En aquest sentit, des de les associacions han recordat que «estadísticament, l’espai més perillós per a una dona és la seva pròpia llar«, fent referència a la violència de gènere que es produeix dins de l’àmbit familiar-afectiu.
