La diada de Tots Sants ha tornat a portar aquest diumenge nombroses famílies als cementiris del Principat, en una jornada marcada per les flors, les espelmes i el record dels éssers estimats. Al Cementiri Nou d’Andorra la Vella, visitants de diferents generacions s’han acostat a les sepultures per retre homenatge als familiars difunts, tot i que per a alguns aquesta tradició no es limita a una data concreta del calendari. És el cas de L.L., una resident que ha visitat el cementiri acompanyada del seu fill per portar flors als seus pares, un gest que forma part de les visites que acostuma a fer durant l’any.
«Nosaltres no acostumem a venir aquest dia, perquè hi venim al llarg de l’any», ha explicat la dona, qui prefereix mantenir el contacte amb el record dels seus pares a través de visites habituals. La família acostuma a aprofitar aquestes ocasions per netejar la sepultura, col·locar-hi flors i assegurar-se que tot estigui en bon estat. «Ens agrada venir i cuidar-ho tot perquè els estimem», ha afegit. Aquest diumenge, però, han decidit incorporar un element especial a la visita i encendre una espelma per sumar-se a la commemoració de Tots Sants.
«Nosaltres no acostumem a venir aquest dia, perquè hi venim al llarg de l’any […[ Per a mi, ells són a l’altre costat, en una altra dimensió. Els sento molt vius» – Resident d’Andorra la Vella
Amb el pas dels anys, L.L. assegura que ha anat canviant la seva manera d’entendre aquesta celebració, fins al punt de trobar en altres tradicions culturals una manera diferent d’aproximar-se al record dels difunts. En aquest sentit, ha fet referència a la pel·lícula ‘Coco’, la qual li ha permès conèixer altres formes de viure la mort i de mantenir presents les persones que ja no hi són. La seva manera d’afrontar la pèrdua també està vinculada a les creences religioses. «Per a mi, ells són a l’altre costat, en una altra dimensió. Els sento molt vius», ha manifestat, tot explicant que aquesta convicció li permet continuar sentint els seus pares a prop.
La visita també ha servit per reunir simbòlicament una família repartida entre Andorra i Barcelona. L.L. és una de les sis filles del matrimoni que descansa al cementiri, tres de les quals viuen al Principat i les altres tres a la capital catalana. Durant l’homenatge, la resident ha fet una videotrucada a les seves germanes que viuen fora per ensenyar-los les flors que havien portat i compartir amb elles el moment. D’aquesta manera, la distància no ha impedit que totes poguessin participar, encara que fos de manera virtual, en el record dels seus pares.
Al llarg de la jornada, els passadissos del Cementiri Nou s’han omplert de visitants de diferents edats, des de persones grans fins a famílies amb infants i joves que han mantingut viva la tradició. Els rams de flors han aportat color a les sepultures, mentre els gestos de netejar una làpida, encendre una espelma o dedicar uns instants al record dels difunts s’han repetit entre els assistents. Una commemoració que, més enllà de la visita anual, continua sent per a moltes famílies una manera de preservar els vincles i transmetre el record dels éssers estimats de generació en generació.
