Dos neuròlegs i un únic reumatòleg per a una població de més de 90.000 habitants. Aquesta és la realitat que afrontarà el sistema sanitari andorrà amb la jubilació d’un dels tres especialistes en neurologia que exerceixen actualment al país, tal com ha exposat el president del Col·legi Oficial de Metges d’Andorra, Albert Dorca, en una entrevista amb El Periòdic: «Per a aquelles especialitats molt concretes que necessitem de forma molt clara, tenim una mancança total i absoluta», ha advertit, posant de manifest, doncs, les dificultats que hi ha avui dia per disposar de professionals en determinades branques, més en un moment com l’actual, en què la captació de facultatius continua sent una de les reivindicacions (gairebé històriques) del sector.
«És veritat que tenim vies per enviar aquests pacients a Barcelona, i això està previst per a quan hi ha coses molt concretes que, en un país de 90.000 habitants, no podrem tenir. No podem disposar del superespecialista d’una patologia concreta perquè no tenim prou població perquè aquest professional visiti prou casos per mantenir-se al dia», ha explicat Dorca. En aquest sentit, també ha posat sobre la taula la dificultat de determinar les necessitats de personal de cadascuna de les necessitats: «Una patologia del tiroide la pot portar el metge referent, l’endocrinòleg o un metge de medicina interna […] Hi ha moltes patologies que estan a cavall entre dues especialitats o tres».
«Fa anys que expliquem que hem perdut competitivitat. Si assumim el problema de l’augment de la demanda i la falta d’oferta d’habitatge i la pujada de preus, encara tenim un problema més afegit» – Albert Dorca
Així i tot, el mateix president del col·legi s’ha encarregat d’aclarir que dites ‘complexitats’ no són pas una problemàtica recent per al col·lectiu mèdic, sinó que «fa anys que expliquem que hem perdut competitivitat. Si assumim el problema de l’augment de la demanda i la falta d’oferta d’habitatge i la pujada de preus, encara tenim un problema més afegit». «És veritat que el ministeri ens ha escoltat i ha fet esforços per anar redreçant la situació, però no es pot redreçar una situació després de tenir quinze anys les tarifes parades en dos anys. Tristament, això serà una feina que haurem de seguir fent i treballant», ha afegit Dorca, insistint que encara queda camí per recórrer després d’un llarg període sense actualitzacions de les tarifes.
«El problema és la competència. La nostra competència va avançant, modificant les tarifes i buscant incentius. No podem dir que aquest Govern no ens hagi escoltat, però és veritat que tenim una motxilla de retard acumulada de quinze anys que haurem de recuperar en algun moment o valorar com ho fem. Potser no són tarifes, potser són incentius d’alguna altra manera, però ens hem de fer atractius», ha remarcat el facultatiu, qui ha vinculat així la reivindicació a la necessitat de continuar treballant en les condicions que ofereix el país als professionals sanitaris, tant per facilitar noves incorporacions com per afrontar les mancances que afecten segons quines especialitats.
Les 23 incorporacions anunciades per Govern, sota lupa
Altrament, i en ser qüestionat per les declaracions del passat dijous per part del cap de Govern, Xavier Espot, qui va anunciar que Andorra havia passat de 392 metges a finals del 2025 a 415 el setembre d’enguany (una diferència de 23 professionals), Dorca ha ‘tret’ la lupa per analitzar amb detall aquestes xifres: «Suposant que fossin 23, hi ha una part de trampa, per dir-ho d’alguna manera, o hi ha una part que no és del tot real, perquè alguns no són metges a jornada completa que vinguin a treballar a Andorra».
«Quan s’incorpora un metge per venir a fer guàrdies de cap de setmana i en ve a fer una cada dos mesos, s’incorpora un metge que segurament està en el recompte d’aquests 23. Quan s’incorpora un metge a venir a fer dijous i divendres, també està dintre», ha afegit el president del COMA, qui ha conclòs lamentant que «encara que fossin 23, segurament no suplirien la demanda que tenim ara, tenint en compte que els últims set anys ja hem augmentat 10.000 persones la població».
