No és una notícia que ens vingui de noves, però no deixa de ser sorprenent: les dificultats per accedir a un habitatge i l’encariment del cost de la vida al país estan condicionant la contractació i la retenció de treballadors. Sorprenent perquè, aquesta vegada (tot i que ja fa temps que passa), afecta directament dos serveis essencials del Principat com són la Creu Roja Andorrana i l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. «Ens ho trobem amb treballadors propis que es troben amb dificultats a nivell d’habitatge i acaben prenent la decisió de marxar. O fins i tot nosaltres, en recerca de personal, no podem arribar a captar professionals perquè l’encariment del cost de la vida a Andorra fa que la gent de fora tampoc no vulgui venir», ha explicat en declaracions a aquesta casa el director de l’entitat social, Jordi Ribes.
Una situació que el nomenat ara fa gairebé un any vincula, de manera directa, a les dificultats econòmiques que afecten cada vegada més residents: «L’increment del cost de la vida fa que hi hagi moltíssimes famílies amb dificultats i que el que fins ara podríem considerar classe mitjana comenci a tenir moltes dificultats per residir i viure aquí a Andorra». No s’allunya gaire d’aquesta visió el director mèdic del centre hospitalari, Marc Pascual, qui també reconeix que les condicions econòmiques que fins ara havien afavorit l’arribada de personal sanitari han canviat. «Fa més anys, des del punt de vista econòmic, era més atractiu venir a Andorra. Es podien oferir remuneracions més bones i també perquè el cost de l’habitatge no era tan car», ha apuntat Pascual.
«Fa més anys, des del punt de vista econòmic, era més atractiu venir perquè es podien oferir remuneracions més bones i també perquè el cost de l’habitatge no era tan car» – Marc Pascual
«No tenim molts professionals que vinguin i se’n vagin per aquestes qüestions. En tenim que no arriben a venir. Hi ha molta gent que s’interessa i diu: ‘Sembla atractiu, conec algú que està bé aquí’, i quan es posen a mirar preus d’habitatge diuen: ‘Mira, gràcies, però no m’interessa’», ha afegit Pascual. En aquest sentit, però, ha identificat també altres obstacles per a la incorporació de professionals, com és el reagrupament familiar. I és, tot i que «som un lloc segur, tenim un sistema educatiu gratuït de qualitat i una remuneració discretament millor que l’espanyola», ha alertat que «la llei de reagrupament fa que sigui més selectiu i no tothom està disposat a deixar el seu entorn familiar i social per venir a un lloc on no té un vincle previ».
La pregunta ara, doncs, és clau: com afecta tota aquesta casuística als professionals que ja treballen al país? Per a Pascual, la resposta és clara: «Si tu tens la plantilla dimensionada amb un nombre de professionals i no tens tots els que hauries de necessitar, els altres han de compensar i, per tant, hi ha sobrecàrrega», ha reconegut, assenyalant entre les especialitats afectades salut mental, endocrinologia i neurologia. «Això no és un problema únic d’Andorra. A Anglaterra els falten professionals, a França estan buscant professionals especialitzats i a Espanya, excepte els grans hospitals de tercer nivell, tenen molts problemes per trobar professionals. Nosaltres no som l’excepció», ha precisat, mentre que Ribes ha situat les dificultats dins d’una problemàtica que també afecta persones amb una feina estable i anys de residència al país.
«Són persones que tenen una feina estable des de fa molts anys, però que per certes circumstàncies de la vida han hagut de canviar d’habitatge o els han pujat el lloguer» – Jordi Ribes
«Són persones que tenen una feina estable des de fa molts anys, però que per certes circumstàncies de la vida han hagut de canviar d’habitatge o els han pujat el lloguer i gran part de la seva despesa ara va destinada a l’habitatge», ha lamentat el director de la Creu Roja, apuntant que és precisament aquesta casuística «el que els està afectant a la seva economia, perquè són persones que realment no pateixen cap patologia ni haurien d’estar en una situació de vulnerabilitat». «El que fins ara podríem considerar classe mitjana comença a tenir moltes dificultats per residir i viure aquí», ha insistit Ribes, qui també ha confirmat que «les persones, quan estan en una situació de vulnerabilitat, busquen tots els recursos possibles i ens venen a veure a nosaltres».
El responsable de l’entitat social ha anat inclús més enllà i ha lamentat que «sigui un projecte com l’ARCA, com Primera Llar o fins i tot algun projecte intermedi, la necessitat hi és i cada vegada es farà més visible. Quin és el problema? Que sovint la gent té dificultat d’anar a buscar recursos d’aquest tipus i tothom intenta treure’s les castanyes del foc, però al final arriba un punt en què no tens altra sortida». Val a dir que d’alternatives també existeixen des de l’àmbit sanitari, com ha precisat Pascual, qui ha diferenciat, però, les mesures que pot impulsar l’hospital de les decisions que corresponen al conjunt del país: «Des de l’hospital, què podem fer per fer-ho atractiu? Hem d’intentar buscar bona qualitat de vida als professionals, que tinguem tecnologia que sigui atractiva, que tinguin totes les eines disponibles… Tot això fa més enriquidor el fet de treballar».
«No tenim pisos. Podem facilitar que professionals que vinguin de guàrdies, en determinades circumstàncies, puguin estar per l’hospital mentre estan localitzables» – Marc Pascual
«No tenim pisos perquè la gent vingui a viure. Podem facilitar que professionals que vinguin de guàrdies, en determinades circumstàncies, puguin estar per l’hospital mentre estan localitzables, però no tenim habitatges. Això és un problema del país», ha matisat Pascual. Ribes, per la seva banda, ha explicat que «sota aquesta previsió, ja estem mirant a veure què és el que podem fer i, per exemple, amb el nou organigrama ja hem creat una àrea específica dirigida a l’habitatge. Per tant, ja s’estan estudiant projectes més enllà de les intervencions que ja estem fent a l’ARCA o a Primera Llar», tot i matisar que «estem a l’espera i valorant a veure si podríem atreure inversors privats o fins i tot empreses que poguessin estar interessades en aquest tipus de projectes. Són qüestions que ara mateix estem treballant més internament».
