La possibilitat que el Sindicat d’Habitatge convoqui noves protestes durant el pont de la Puríssima evidencia que el malestar per la crisi residencial continua ben present. Escollir una data de gran afluència turística no és casual, sinó una manera de pressionar les institucions en un moment especialment sensible per a l’economia del país. Ara bé, més enllà de les formes de protesta, el problema de fons continua sense una resposta suficient. La concentració a la Seu d’Urgell recorda, a més, que les conseqüències de la situació andorrana no s’aturen a la frontera. Quan una persona ha de marxar del Principat perquè no pot assumir un lloguer, el problema no desapareix: simplement es trasllada, sovint amb un cost personal i social considerable. Govern no pot limitar-se a gestionar les conseqüències d’aquesta crisi. Calen mesures estructurals, planificació i una política d’habitatge que prioritzi les necessitats dels residents, perquè una economia que creix mentre expulsa part de la seva població difícilment pot considerar-se un model equilibrat.
