Una cinquantena de persones s’han concentrat aquest dilluns al parc de la Mola d’Escaldes per reclamar la despenalització i la legalització de l’avortament a Andorra. Impulsada per Acció Feminista, coincidint amb el Dia Mundial per la Despenalització de l’Avortament, la mobilització ha tornat a posar sobre la taula una reivindicació que el col·lectiu considera estancada: «Les reivindicacions segueixen sent les mateixes, la situació no ha canviat», han lamentat des de l’associació, insistint que «tot i les promeses de Govern de despenalitzar, encara no sabem si realment es portarà a terme en aquesta legislatura. Seguim amb el discurs que, a part de la despenalització, és necessària una legalització i que es pugui portar a terme al país».
«Esperem que aquesta concentració serveixi perquè almenys per part del Govern o dels grups parlamentaris algú doni la cara», han afegit les impulsores de la mobilització, posant el punt crític en la darrera reforma del Codi Penal. I és, tot i aquesta modificació, l’escepticisme d’Acció Feminista no ha variat: «Veient que tenien l’oportunitat ara de poder retirar del Codi penal l’article 117 i no ho han fet, no ens creiem les paraules del Govern. De moment, són promeses buides», tot i assegurar que el col·lectiu espera que, com a mínim, el primer pas de la despenalització acabi materialitzant-se durant aquesta legislatura. «Si realment hi ha voluntat de despenalitzar l’avortament, quan es traduirà en fets?», s’han qüestionat en la lectura del manifest.
Precisament, el manifest ha anat més enllà i ha reclamat que l’avortament es pugui practicar legalment a Andorra. «Despenalitzar és el mínim. Garantir el dret és l’objectiu», han reivindicat, abans de deixar clara la seva demanda: «Volem que l’avortament es tracti com el que és: una qüestió de salut». En aquest sentit, Acció Feminista ha incidit en les desigualtats que genera la situació actual, ja que «avui, avortar depèn de qui pot agafar un cotxe, comprar un bitllet, pagar una intervenció, faltar a la feina o trobar algú que l’acompanyi», tot remarcant que «a Andorra no podem interrompre un embaràs de manera legal i segura dins del nostre sistema sanitari. Hem de sortir i assumir-ne tots els costos: econòmics, personals i emocionals».
En una línia similar s’han expressat algunes de les assistents a la concentració, com és el cas d’Isabella Vargas, vicepresidenta de Diversand i membre d’altres entitats socials. «Hem vingut aquí per reivindicar el nostre dret a l’avortament perquè no és possible tot el discurs de sí, no, de no dir res clar que s’ha portat aquests últims anys», ha assenyalat, considerant que existeix una contradicció entre els missatges traslladats i la realitat interna: «S’ha dit que podria ser possible, també en espais internacionals com l’ONU, però de portes cap endins sempre és el mateix». «Si s’obre el Codi penal i es pot fer, no tens cap excusa per no fer-ho», ha afegit, abans de reclamar «una bona atenció sanitària, de qualitat, i que realment el país en el qual treballem ens cuidi».
Una altra de les participants, Berta Casal, ha defensat que la demanda passa tant per legalitzar com per despenalitzar l’avortament, així com de disposar «de les eines per poder fer-ho de forma segura i amb tot el suport de l’Administració», tot i lamentar-se per les dificultats que, sota el seu parer, existeixen al Principat per posicionar-se públicament sobre determinades qüestions: «Un efecte d’això és veure que som tan poques avui. Al final, la gent té por de sortir a la foto i té por de mullar-se». En aquest sentit, la jove considera que cal «ser valents i assumir que els temps han canviat», perquè, en cas contrari, «les úniques que patim les conseqüències som nosaltres i les pròximes generacions de noies joves».
Des de l’àmbit polític, el socialdemòcrata i candidat a cap de Govern, Gerard Alís, ha aprofitat per recordar que el seu grup va presentar una esmena per revisar l’article 117 i despenalitzar l’avortament en determinats supòsits, la qual «va ser rebutjada. Per tant, entenem que no s’està avançant en aquest procés. Fa anys que s’està demanant i creiem que no hi ha voluntat política de fer-ho». A més, Alís s’ha mostrat també escèptic sobre la possibilitat que la despenalització arribi abans del final de la legislatura, tot i les darreres declaracions de Govern: «Creiem que no hi ha voluntat política i que no es farà. Si es fa, evidentment, donarem suport al text, malgrat que es quedi curt en relació amb el que nosaltres defensem», ha apuntat.
Així doncs, la concentració ha acabat reiterant una reivindicació que Acció Feminista ha plantejat en dos ‘nivells’: eliminar l’avortament del Codi Penal i garantir que pugui practicar-se legalment dins del sistema sanitari andorrà. «Mentre avortar sigui un delicte a Andorra, continuarem al carrer», conclou el manifest, el qual ha situat la demanda sota una idea repetida durant l’acte: «Un dret no està garantit si no es pot exercir». Val a dir que entre els assistents d’avui hi havia diverses cares conegudes de l’àmbit polític, com Núria Segués, de Concòrdia, i Gerard Alís, Pere Baró i Laia Moliné, del Partit Socialdemòcrata, així com la presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés, i consellers comunals d’Escaldes-Engordany, entre els quals Magda Mata i Ramon Tena.
