La mort de Gabriel Ubach deixa un buit que va més enllà del sindicalisme andorrà. Durant dècades, la seva veu va estar present en alguns dels principals debats socials del país, sempre des d’unes conviccions que defensava amb fermesa i sense defugir la discrepància. Ho va fer fins al final, convertint-se en una figura difícil de separar de la història recent de la defensa dels drets dels treballadors a Andorra. Les nombroses mostres de condol arribades des d’àmbits polítics, sindicals, empresarials i institucionals reflecteixen una realitat especialment significativa: Ubach podia discrepar profundament amb qui tenia al davant i, alhora, mantenir oberta la porta al diàleg. Aquesta capacitat d’enfrontar posicions sense convertir l’adversari en enemic és també part del llegat que deixa. Andorra perd una veu incòmoda quan considerava que havia de ser-ho, però també disposada a construir acords. Als 62 anys, Gabriel Ubach marxa massa aviat. Queda la seva trajectòria i una empremta indiscutible en la història social del país.
