L’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) ha refredat la possibilitat que les ‘body cam’ dels agents de circulació puguin començar a utilitzar-se l’1 de desembre, data que els comuns s’han marcat per posar en funcionament els dispositius. Així, i en resposta a una demanda d’EL PERIÒDIC, l’organisme ha deixat clar que el calendari no està garantit i que dependrà de l’estat dels diferents procediments: «L’1 de desembre és únicament una data objectiu i les càmeres només es podran posar en funcionament si, abans d’aquesta data, s’han complert conjuntament tots els requisits de la normativa de videovigilància i de protecció de dades».
En aquest sentit, l’agència sí que ha reconegut que la possibilitat d’utilitzar aquests dispositius ja està prevista per la legislació actual i no requereix una modificació legal que n’habiliti l’ús, però la seva activació està condicionada a una sèrie de passos previs. «L’ús de dispositius mòbils de videovigilància per part dels agents de circulació resta sotmès a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’Interior i a les condicions d’ús establertes», ha apuntat l’APDA, motiu pel qual el debat no se situa tant en la possibilitat de disposar de les càmeres, sinó en el compliment dels requisits necessaris perquè puguin començar a utilitzar-se.
«L’1 de desembre és únicament una data objectiu i les càmeres només es podran posar en funcionament si, abans d’aquesta data, s’han complert conjuntament tots els requisits» – Agència de Protecció de Dades
Precisament, un dels elements que pot condicionar l’objectiu fixat pels cònsols és que els set comuns no es troben actualment en el mateix punt del procés. I és que, en ser preguntada expressament per aquest mitjà sobre l’estat dels tràmits, l’APDA ha assenyalat que «no tots els comuns es troben en la mateixa situació procedimental ni tots han presentat la corresponent sol·licitud, de manera que no resulta adequat presentar la qüestió com si existís un únic expedient comú a les set corporacions». Així, i malgrat que la voluntat expressada sigui avançar conjuntament cap a la implantació de les càmeres, administrativament cadascuna haurà de completar el procediment que li correspon abans de poder activar-les.
Un altre punt important és el reglament. Tal com van destacar ahir en roda de premsa els cònsols Sergi González i Cerni Cairat, el reglament que els comuns han de desenvolupar per establir les condicions relatives a la utilització de les càmeres serà una de les peces necessàries per poder avançar en dita matèria, tot i que des de l’APDA han fet algunes precisions: «L’aprovació d’un reglament comunal no substitueix l’autorització prèvia del ministeri competent ni els altres requisits que puguin resultar legalment exigibles», als quals se suma el compliment de les obligacions derivades de la Llei qualificada de protecció de dades personals, les quals recauen sobre cada comú com a responsable del tractament de les imatges.
«L’aprovació d’un reglament comunal no substitueix l’autorització prèvia del ministeri competent ni els altres requisits que puguin resultar legalment exigibles» – Agència de Protecció de Dades
Entre aquestes obligacions hi haurà l’avaluació prèvia de l’impacte que pot tenir l’enregistrament sobre la protecció de dades, així com l’establiment de les garanties necessàries per determinar en quines circumstàncies podran activar-se els dispositius i què passarà posteriorment amb les imatges. «Això comporta, entre altres obligacions, respectar els principis de licitud, finalitat, proporcionalitat, minimització de dades, limitació del termini de conservació, transparència i responsabilitat proactiva; delimitar amb precisió els supòsits i les condicions d’activació dels dispositius; determinar qui pot accedir als enregistraments i en quines circumstàncies, i garantir-ne adequadament la conservació, l’accés i la supressió», han detallat des de l’APDA.
«No serà suficient disposar de l’autorització administrativa corresponent si no s’han complert també les obligacions derivades de la LQPD i de la normativa específica de videovigilància, ni serà suficient complir la normativa de protecció de dades si manca alguna de les autoritzacions o requisits previs que exigeix la legislació sectorial», han afegit, remarcant, però, que el seu posicionament no suposa cap oposició a la implantació de les càmeres: «Si poden constituir una eina útil per protegir els professionals, documentar determinades intervencions i aportar garanties tant als agents com a la ciutadania, és especialment important que el seu desplegament es faci sobre una base jurídica sòlida i amb totes les garanties».
