En qualsevol democràcia consolidada, la convocatòria d’un referèndum és l’exercici màxim de la sobirania popular. Tanmateix, quan la normativa que el regula s’allunya dels estàndards internacionals i de les recomanacions de la (*)Comissió de Venècia del Consell d’Europa, la consulta deixa de ser un exercici de democràcia real per convertir-se en un pur espectacle de cartó pedra.
Analitzant el funcionament previst per al referèndum consultiu a Andorra, resulta alarmant veure com es passen per alt principis fonamentals de transparència i de neutralitat de tot el procés.
1. La manca de neutralitat institucional: governar o fer campanya?
Un dels pilars de la Comissió de Venècia en matèria de referèndums és l’obligació de neutralitat absoluta de les institucions públiques (Govern, Consell General, Comuns). Les autoritats han d’oferir informació objectiva, imparcial i equilibrada, garantint que el SÍ i el NO disposin d’espais i condicions d’accés equivalents.
Tanmateix, en la normativa andorrana no s’estableix cap article ni mecanisme clar que obligui el Govern a mantenir aquesta neutralitat. Al contrari: veiem com l’executiu destina fons públics a promoure activament una opció determinada (el SÍ), gastant recursos en viatges i campanyes promocionals amb l’excusa d’“informar”, mentre que els sectors crítics o partidaris del NO es troben desprotegits davant el rodet institucional.
2. Despeses i finançament: igualtat sobre el paper, abús en la pràctica
La infografia presentada per Govern d’Andorra per tal d’explicar com serà aquest referèndum destaca que la campanya permet participar partits i grups d’electors “en condicions d’igualtat”. Ara bé, no s’imposa una limitació de la despesa global de campanya ni un control estricte dels fons públics indirectes.
Segons la Comissió de Venècia, la despesa electoral i de campanya ha d’estar sostinguda per sostres de finançament rigorosos per evitar que el poder econòmic o l’ús il·legítim de recursos públics decanti la balança de forma artificial. Dir que hi ha “les mateixes garanties que a les eleccions ordinàries” és una fal·làcia si el mateix Govern utilitza l’aparell de l’Estat per condicionar el resultat abans i durant la campanya.
3. Un buit jurídic sobre els efectes del vot
Un altre punt d’un surrealisme jurídic evident és la falta de regulació sobre les conseqüències i la freqüència de la consulta:
• Quins terminis s’han de respectar abans de tornar a votar sobre la mateixa qüestió si surt un NO?
• Durant quant de temps queda condicionada la facultat legislativa de les institucions segons el resultat obtingut?
• Quins criteris o llindars de participació o de majoria es consideren prou per validar la voluntat popular?
La Comissió de Venècia alerta que l’absència de regles clares sobre aquestes matèries crea inseguretat jurídica i converteix la consulta en un xec en blanc que el govern de torn pot interpretar o repetir a conveniència segons li afavoreixin o no els resultats.
Una democràcia no és només posar urnes,
Presentar un referèndum consultiu com una “gran fita democràtica” mentre s’incompleixen les directrius internacionals més bàsiques és enganyar la ciutadania. Si l’objectiu no és conèixer de manera lliure i neutral la voluntat del poble, sinó utilitzar el procés com una eina d’aval a la gestió del Govern, no estem davant d’un referèndum rigorós, sinó davant d’una escenificació dissenyada per legitimar decisions prèviament preses. Perquè la democràcia sigui real, no n’hi ha prou amb posar urnes: cal respectar les regles del joc.
(*)La Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret —més coneguda com a Comissió de Venècia— és l’òrgan consultiu del Consell d’Europa en matèria constitucional. Enllaç: https://www.coe.int/en/web/venice-commission/
