On estem? Repassem els esdeveniments de la setmana passada que fixen una posició clara de l’AA:
- Dimecres 15, el Comitè de Representants Permanents (Coreper) va aconseguir la unanimitat necessària per obrir el procés de signatura del text de l’AA que implica que el text queda tancat i s’obre el procés de ratificació, superant el bloqueig diplomàtic de Bulgària.
- Dijous 16, el Consell de la Unió Europea va fer tres accions fonamentals amb relació a l’AA:
- Va establir formalment que l’AA és un acord de naturalesa mixta, el qual inclou competències dels Estats Membres i competències exclusives de la UE. Fet que implica que l’AA sols entrarà en vigor si el voten positivament tots i cadascun dels parlaments dels 27 Estats Membres (inclosos parlaments nacionals i els regionals competents). Procés llarg, complex, que si tot anés bé trigaria uns 10 anys. Però que pot quedar encallat a qualsevol lloc i no completar-se mai. O pot rebre una votació negativa que impediria la seva plena entrada en vigor. La naturalesa mixta de l’AA implica la modificació -fins i tot- del títol de l’AA que deixa de ser un acord entre la UE, San Marino i Andorra, i passa a ser un acord entre la UE i els seus Estats Membres d’una part i Andorra i San Marino com a parts separades. Cadascun dels 27 Estats Membres passen a ser part contractant en el nou text de l’AA.
- Va autoritzar el procés de signatura del text -un procés que sols implica que totes les parts estan d’acord que el text queda tancat perquè pugui ser objecte de la seva ratificació -o rebuig- per part de les institucions sobiranes de la UE, de cadascun dels 27 Estats Membre, d’Andorra i de San Marino. Aquesta signatura serà per passes. Està previst que durant el mes de setembre del 2026 cadascun dels 27 Estats Membres pre-signin el text de l’AA mixt. Després, la Comissió Europea signarà en nom de la UE.
- Atesa la naturalesa mixta del text de l’AA, no podrà entrar en vigor fins d’aquí més de 10 anys en el millor dels casos. Per aquest motiu, el Consell de la UE va autoritzar l’aplicació provisional de l’AA entre la UE, els seus 27 Estats Membre, Andorra i San Marino. Un fet fonamental que el poble andorrà té dret a conèixer i a ser informat per les profundes conseqüències que tindria una aplicació provisional de l’AA per al futur d’Andorra. Un fet que ens porta a donar resposta a la segona pregunta d’aquest article.
On anem? Anem a un final de tardor i un hivern – en campanya preelectoral que ja ha començat- on es decidirà el futur d’Andorra pels motius següents:
- Com hem exposat, a l’octubre 2026 hauria de quedar signat el text de l’AA i s’obriria el procés de ratificació.
- San Marino ha expressat repetidament que, una vegada signat el text, el seu parlament el ratificarà immediatament, per seguidament presentar el seu document de ratificació davant del Secretariat General del Consell de la UE. Si San Marino segueix les passes anunciades, la seva ratificació pot ser presentada al Secretariat General durant el desembre del 2026, i seguint les disposicions de l’article 112.2 del text de l’AA -signat-, aquest entraria en aplicació provisional l’1 de gener del 2027 per a la UE, els 27 Estats Membre, Andorra i San Marino llevat que alguna de les parts contractants (la UE, algun dels 27 Estats Membre o Andorra) s’oposi a aquesta aplicació provisional activada per San Marino.
- De forma que, si Andorra vol impedir l’aplicació provisional per la via del 112.2, durant el desembre o a molt tardar el gener, el Govern d’Andorra hauria d’enviar una notificació formal al Secretariat del Consell de la UE dient que l’aplicació provisional activada per San Marino no pot tenir lloc. Si el Govern no ho fa, aleshores l’aplicació provisional s’activaria a Andorra, per molt que la nostra llei qualificada de tractats no ho permeti, atès que s’hauria d’interpretar que, per jerarquia, l’AA -que seria un tractat internacional signat- estaria per sobre d’una llei nacional. Una aplicació provisional de l’AA que implicaria canvis dràstics per a Andorra, com per exemple que l’Acord Duaner quedaria anul·lat per les disposicions de l’AA en matèria d’unió duanera, però amb una espasa de Dàmocles sobre el cap d’Andorra: si qualsevol parlament dels 27 diu NO, Andorra es quedaria sense Acord Duaner i sense l’AA.
- Si el Govern d’Andorra pren la decisió de dir NO a una aplicació provisional activada per San Marino segons l’article 112.2, aleshores San Marino demanarà l’aplicació provisional limitada entre San Marino i la UE i els 27 Estats Membres segons l’article 112.3. I Andorra es quedaria al marge de qualsevol acord entre ells.
- La gran pregunta és: sota quin poder sobirà el Govern d’Andorra pot decidir dir SÍ o NO a l’activació de l’aplicació provisional (amb tot el que comporta tant en un cas com en l’altre) sense haver fet la consulta vinculant via referèndum al poble sobirà? La resposta és senzilla: el Govern no tindria legitimat democràtica per fer aquest pas sense tenir el SÍ o el NO del poble sobirà.
- De fet, atès que l’AA és mixt, i requereix un procés de ratificació de cadascun dels 27 Estats membre -que pot trigar 10 anys en el millor dels casos-, sols hi ha dos camins: (1) Que Andorra esperi a ratificar una vegada els 27 hagin ratificat i quedar-nos 10 anys -o indefinidament- als llimbs. (2) Que Andorra vagi a una aplicació provisional mentre dura la ratificació. Una aplicació provisional que pot tenir caràcter indefinit. Per tant, el referèndum vinculant no podrà ser SÍ o NO a l’AA; el referèndum vinclant haurà de ser SÍ o NO a l’aplicació provisional de l’AA. De forma que la ciutadania haurà de decidir sobre l’AA tenint en compte que l’AA tindria una aplicació provisional farcida de riscos totalment imprevisibles que marcaran el futur d’Andorra d’una manera incontrolable per part del poble sobirà.
En definitiva, el debat real d’on ens trobem no se situa en el binomi d’un referèndum de ‘SÍ o NO’ a l’Acord d’associació; se situa en el ‘SÍ o NO’ a l’aplicació provisional de l’Acord d’associació. I, en última instància, de plantejar un termòmetre democràtic essencial: saber si els interessos d’Estat es prioritzaran abans que els interessos electorals.
