Efectes de l’Acord d’associació

La Taula d’El Periòdic ha treballat el següent article sobre l’Acord d’associació per tal de ressaltar, segons el nostre criteri, els aspectes positius i negatius que poden tenir els punts més essencials del text.

I- En relació amb les 4 llibertats

1- Lliure circulació de béns i serveis

a) Import- export de béns industrials entre UE i AND

Efecte indiferent, atès que:

  • L’AA no exclou aranzels per als bens industrials, però l’actual acord duaner ja permet l’export-import sense aranzels.
  • L’AA no accepta l’IGI com IVA homologat i, per tant, totes les operacions d’import-export continuarien subjectes a liquidació d’IVA/IGI a les duanes, com passa actualment.
  • Les empreses andorranes continuarien sense disposar del número EORI per al tràfic de mercaderies en duanes, com passa actualment.

b) Import- export de bens agrícoles EU-AND

Efecte negatiu, atès l’impacte en tabac i alcohols.

2- Lliure circulació de serveis

a) Import-export de serveis

Efecte indiferent, atès que l’AA continuaria sense acceptar l’IGI com IVA homologat, de forma que els prestadors de serveis d’Andorra continuarien sense disposar d’un número d’IVA intracomunitari que permetria la inscripció al VIES (Sistema d’intercanvi d’informació sobre l’IVA). També continuarien sense disposar d’un NIF homologat que poder sol·licitar l’alta al Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI). Sense ROI ni inscripció al VIES, el prestador de serveis andorrà que vulgui accedir lliurement al mercat europeu de serveis continuarà tenint la necessitat d’obrir una filial a un país de la UE, com fins ara.

b) Productes financers

Efecte positiu, atès que permetria obtenir el “passaport europeu” pels fons d’inversió creats des d’Andorra.

3- Lliure circulació de persones

a) Residència de ciutadans UE a Andorra

Efecte negatiu, atès que les quotes de residència a atorgar cada any per part d’Andorra haurien de cobrir el “buit” generat per les noves residències permanents atorgades als ciutadans de la UE amb més de cinc anys de residència, fet que provocaria que, per exemple, el primer any d’entrada en vigor o d’aplicació provisional de l’AA les quotes de residència de llarga durada amb activitat econòmica a atorgar estarien entre 25.000 i 30.000.

b) Residència de ciutadans andorrans a la UE

Efecte positiu, atès que facilitarà a les persones andorranes la possibilitat de residir i d’estudiar a la UE.

c) Establiment de sucursals i filials de societats UE a Andorra

Efecte negatiu, atesa la manca de control que Andorra tindria sobre l’establiment de filials i societats UE a Andorra i la manca de control sobre aquestes societats en els seus moviments especulatius, especialment a l’immobiliari.

d) Establiment de sucursals i filials de societats UE a Andorra

Indiferent, atès que actualment les societats andorranes poden crear filials a la UE sense majors problemes, inclosos els bancs -que des de l’entrada en vigor de l’Acord Monetari han creat filials sense problemes a la UE-.

4- Lliure circulació de capitals

a) Circulació de capitals de la UE a Andorra

Efecte negatiu per la manca de control futur sobre les operacions especulatives a Andorra des de la UE.

b) Circulació de capitals d’Andorra a la UE

Indiferent, atès que actualment no hi ha majors problemes per invertir a la UE per part de persones andorranes.

II- En relació amb la sobirania andorrana

a) Sobirania legislativa

Efecte negatiu, atès que Andorra cediria la sobirania legislativa a la UE en la major part dels àmbits.

Efecte negatiu per les obligacions d’assumir tot el cabal comunitari amb la complexitat burocràtica i tècnica que implicaria en molts aspectes del dia a dia de ciutadans i empreses.

b) Sobirania judicial

Efecte negatiu per la subordinació del dret nacional a les decisions del Tribunal de Justícia de la UE i canvi de model en la jerarquia de les normes.

III- En relació amb una aplicació provisional de l’AA

Efecte negatiu pel factor multiplicatiu del risc si es va per aplicació provisional, atès que, en cas d’aplicació provisional, si finalment algun dels Estats membre -o Andorra- decideix no ratificar, aleshores tota la normativa que hagi prescrit per l’aplicació provisional, no es podria reactivar. Seria el cas de l’Acord Duaner, el qual quedaria prescrit en el moment d’aplicació provisional i que no es podria reactivar si finalment un Estat Membre o Andorra diuen NO a l’AA.

IV- En relació amb la reacció de la UE si Andorra diu NO

Indiferent, la història ens demostra que la UE no ha modificat les relacions amb països tercers que han suspès les negociacions o que han retirat una candidatura d’adhesió. Per exemple, en relació a adhesions, Islàndia va suspendre les negociacions el 2013, posteriorment va retirar oficialment la candidatura al 2016 i dissabte passat el poble sobirà islandès va dir NO a reobrir les negociacions d’adhesió. Des del 2013, la UE no ha castigat en cap moment a Islàndia ni ha posat fi als acords preexistents. Per exemple, en relació a un acord marc institucional, Suïssa va suspendre el maig del 2021 la negociació d’un acord marc i el resultat ha estat que continuen en vigor el centenar llarg de convenis bilaterals amb Suïssa.

V- En relació amb futures negociacions si ara Andorra diu NO

Indiferent, la història ens demostra que la UE no tanca portes a establir bones relacions amb els seus veïns i que respecte a l’essència del Tractat de Lisboa, i especialment de l’article 8 del Tractat de la Unió Europea (TUE) que estableix que la UE desenvoluparà una relació privilegiada amb països veïns i atorgarà un tracte específic per als microestats. Tornant a l’exemple d’Islàndia, encara que el 2016 van tancar formalment el procés d’adhesió, la UE estava disposada a reobrir la negociació si el poble sobirà islandès hagués estat disposat a fer-ho. Tornant a l’exemple de Suïssa i l’acord marc amb la UE, si bé Suïssa va dir NO el 2021, la UE continua treballant amb Suïssa per tenir un marc relacional constructiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Enquesta
Editorial

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

QualificAND

Trini Marín

Trini Marín destaca la importància de garantir la viabilitat econòmica en l’increment salarial dels funcionaris.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu