La iniciativa popular d’una recollida de signatures perquè es convoqui immediatament el referèndum sobre l’Acord d’Associació i la resposta que la majoria ha donat per la via d’articles d’opinió a la premsa deixa una pregunta important sobre la taula: es pot fer el referèndum abans de la signatura de l’AA o cal esperar al fet que se signi l’AA?
Per donar resposta a aquesta pregunta cal determinar, en primer lloc, la naturalesa del referèndum, si hi ha un marc legal regulador.
En aquest sentit, les Directives sobre la celebració de referèndums de la Comissió de Venècia diferencien entre els referèndums obligatoris (imposats per la Constitució o per una legislació específica) i els referèndums opcionals. En el cas del referèndum per a l’AA no hi ha cap legislació que obligui la seva celebració, no és un referèndum obligatori, és un referèndum opcional que té per origen una promesa electoral personal del cap de Govern.
Les Directives de la Comissió de Venècia diferencien clarament també entre els referèndums consultius i els vinculants. En el cas de l’AA és un referèndum sui generis que s’ha classificat com un referèndum en format consultiu però amb efectes polítics vinculant derivats d’un compromís electoral del cap de Govern.
La legislació andorrana no té cap llei que obligui a la celebració d’un referèndum durant el procés de ratificació d’un acord internacional com l’AA.
La legislació europea no té cap llei que determini si cal un referèndum ni quan s’ha de fer en acords com l’AA i deixa aquesta qüestió en mans del país tercer amb qui estableix l’acord d’associació.
Per tant, constatem que el referèndum de l’AA (1) és opcional, no està obligat per cap llei; (2) la UE no es pronuncia sobre si Andorra ha de fer un referèndum o no, ni quan l’ha de fer; (3) Andorra no disposa d’una legislació sobre referèndums vinculants ni sobre quan s’han de fer, sols disposa d’una legislació sobre referèndums consultius que activa el cap de Govern.
Aquesta realitat ens porta a un escenari en què no hi ha cap normativa que estableixi quan s’ha de convocar el referèndum de l’AA, sent una decisió que activa el cap de Govern quan -amb l’acord de la majoria del Consell General- demana als Coprínceps que convoquin un referèndum (art 76 Constitució).
Evidentment, per convocar un referèndum sobre un acord internacional cal tenir clar el text, quins són els drets i obligacions que es deriven de l’acord a votar. Es pot considerar que el text està prou clar per portar-lo a votació via referèndum quan els negociadors el rubriquen; quan ha finalitzat la revisió jurídica; quan les parts contractants el signen; o quan el Parlament Europeu el vota. Totes les respostes són tècnicament correctes.
Per tant, no hi ha cap motiu tècnic, legal, jurídic que imposi el moment en què s’ha de convocar un referèndum com el de l’AA que és opcional i que, a més, seguirà el procediment d’un referèndum consultiu, però que tindrà efectes polítics vinculants… tot bastant sui generis.
La decisió de quan convocar el referèndum de l’AA és simplement política i depèn de la qualitat democràtica de cadascú. Quan abans es consulta directament al poble sobirà, major és la qualitat democràtica. Quan més s’allarga, quan més es retarda, quan més s’embolica, menor és la qualitat democràtica. No n’hi ha gaire més.
