No ha de ser cap solució «màgica», però pot ser una eina més per intentar pal·liar el problema de l’habitatge. Aquest és el parer d’Andrea Doncel i Gerard Fontanet, dos membres de l’Estaló, l’associació que pretén ser una estructura de suport per a l’habitatge cooperatiu i que ha estat recentment introduïda a la societat.
Entre els objectius principals que s’han marcat hi ha «donar a conèixer què és l’habitatge cooperatiu» perquè si bé és una modalitat que en altres països compta amb una trajectòria històrica, aquí es parteix de zero, «és totalment desconegut». Per això, aquesta pedagogia serà la primera de les fites, ja que el fet que al país no hi hagi un cas real fa que hi hagi molts malentesos, esclareixen.
Doncel destaca així que hi ha qui el confon amb el ‘coliving’ i que pensa que haurà de compartir pis. «Això no és cert», afirma rotundament, tot aclarint que cada persona que formi part d’una cooperativa tindrà el seu propi pis i que serà precisament la cooperativa qui decidirà «com vol viure» cada soci. En aquest sentit, la potestat de si hi ha, a més de cada pis, espais compartits o no dependrà de cada agrupació. «Vosaltres, conjuntament amb la resta de socis de la cooperativa, decidiu si hi ha o no hi ha espais compartits i com i quants han de ser aquests. Depèn de la cooperativa», destaca.
No s’ha de confondre amb el ‘coliving’; l’habitatge cooperatiu permet disposar d’un pis propi i ser cada agrupació els que decideixen com viuen els seus socis. – Andrea Doncel
Val a dir que ja fa uns anys que el germen d’aquesta associació es va començar a gestar i un grup de persones a les quals els va sorgir aquesta inquietud van començar a informar-se sobre aquesta modalitat, a visitar projectes d’aquest estil i també a fer contactes amb les administracions, trobant veus per començar a treballar en l’impuls a l’habitatge cooperatiu.
«Els primers anys ens vam centrar molt a parlar amb l’administració, difondre aquest model dins de l’administració i començar a atorgar veus», explica Fontanet, que afegeix que després d’estudiar si aquest model podia aterrar a Andorra, es va estudiar si els interessava més ser «una associació, una fundació o una cooperativa». Finalment, s’ha acabat donant forma a l’Estaló (model que combina tots els citats) volen ser una plataforma de referència «per ajudar a fer que l’habitatge cooperatiu aterri a Andorra».
La necessitat d’un estudi de mercat previ
Durant els primers contactes amb les administracions ja han vist que serà necessari fer alguns ajustaments legislatius. «Les administracions estan interessades a veure com ho podem fer realitat», expliquen, i afegeixen que els preocupa és saber «quina és la demanda real, veure quines són les necessitats» i aquesta també és una feina que està duent a terme l’entitat, ja que a través de la seva web estan recollint dades per fer «una radiografia» sobre la demanda.
«Crec que seria interessant que en els pròxims mesos puguem treballar aquest marc legislatiu», manifesta Doncel, per posteriorment començar a impulsar els diferents projectes, que poden anar «més a menys ràpid en funció de si el que rep la cooperativa és un terreny o un edifici que es pugui rehabilitar», la qual és una altra de les opcions. «Sempre es pot trobar l’oportunitat per generar cooperativa, al final és trobar el lloc, trobar-hi la gent i, consegüentment, el finançament per poder-la desenvolupar», defensa Fontanet.
Determinar primer el tipus i el cost de la cooperativa
Arran d’això, també han començat els contactes amb els bancs, per mirar d’abordar la qüestió del finançament, afirmant que «han trobat bona predisposició». A Catalunya, destaca, s’han impulsat banques ètiques, que han subvencionat moltes cooperatives, però també es pot trobar finançament de fundacions. «Hi ha un interès dels bancs en finançar projectes més socials o sostenibles», constaten des de l’Estaló.
Tanmateix, quin tipus de cooperativa tindria un millor encaix a Andorra? Incideixen en el fet que cada cooperativa pot decidir com es desenvolupa, i per això Fontanet destaca que per exemple a Suïssa «funciona molt bé el model de promoció», és a dir, cooperatives que tiren endavant edificis i que es nodreixen de persones que s’apunten a una llista d’espera i que entren a l’immoble quan hi ha una vacant i, en canvi, hi ha altres models en què la cooperativa basteix l’edifici des de zero, concebent tot el seu disseny.
Una altra pregunta és: com funciona econòmicament aquesta cooperativa? Habitualment, per subvencionar tot el que és el cost de la construcció i totes les despeses es fa una aportació inicial que pot estar entre el 10 i el 20%, segons la cooperativa, i els estudis de viabilitat que s’hagin dut a terme.
Aquesta aportació inicial, quan se’n va de la cooperativa, es recupera i després hi ha les quotes mensuals, tant per retornar el crèdit com per fer front a les despeses de funcionament de l’edifici, fins i tot per nodrir una caixa de la cooperativa que podria servir per a quan s’acabi l’ocupació del terreny o de l’immoble, perquè la cooperativa pugui continuar funcionant. A banda, destaquen, «caldrà veure com es poden adequar les subvencions que pugui donar també l’administració per fomentar aquest tipus d’habitatge».
Entre els múltiples beneficis que defensen, a banda que l’habitatge sigui més assequible, ja que en les promocions habituals una part molt important del cost és la compra del terreny, o els costos com els del promotor o les immobiliàries, també hi ha un punt social, pel fet que sovint aquest model d’habitatge genera una interacció més elevada entre els veïns, un aspecte que podria ser interessant impulsar per generar xarxes de suport mutu. Per acabar, dijous vinent a les 19.00 hores al Roc Blanc tindrà lloc una xerrada que l’associació oferirà al piano bar per detallar tota aquesta informació.
