El Consell de Comú d’Encamp ha aprovat aquest dijous l’estudi de capacitat de càrrega de la parròquia després de rebre el passat 3 de juny l’informe vinculant i preceptiu del Govern que en valida els resultats. El document conclou que els serveis i les infraestructures existents poden absorbir el creixement demogràfic previst en un horitzó de deu anys i, segons ha destacat la cònsol major, Laura Mas, no obliga a introduir modificacions en el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP).
«Som el primer comú que els aprova i, en aquest cas, un comú que no ha de fer una adaptació del nostre POUP perquè no hi ha cap coll d’ampolla de tots els aspectes que s’han estat determinant i estudiant en els estudis de càrrega», ha afirmat la cònsol major. Mas ha remarcat que l’anàlisi no només ofereix una fotografia de la situació actual de la parròquia, sinó que incorpora una actualització de les dades corresponents als anys 2024 i 2025 i una projecció a deu anys vista.
L’estudi, el qual té per objectiu determinar la capacitat màxima que pot suportar el territori en termes de població i activitat, assenyala que tant el sistema d’abastament d’aigua potable com les estacions depuradores disposen de marge suficient per assumir el creixement previst. A més, conclou que les infraestructures elèctriques i els sistemes de tractament de residus presenten una situació sòlida, si bé planteja la necessitat de continuar avançant en l’ús d’energies renovables i en la millora de la gestió dels residus.
«Totes les recomanacions i les inversions que s’han fet al llarg dels anys reafirmen aquesta tranquil·litat en nivell de creixement urbanístic» – Laura Mas
En aquest sentit, Mas ha atribuït els resultats de l’informe a la feina desenvolupada durant els darrers anys. «Totes les recomanacions i les inversions que s’han fet al llarg dels anys reafirmen aquesta tranquil·litat en nivell de creixement urbanístic sostenible a la parròquia», ha manifestat. La cònsol ha recordat que el comú va impulsar el nou model urbanístic l’any 2019 i que, paral·lelament, ha mantingut una política continuada d’inversions en serveis, equipaments i infraestructures per anticipar-se a les necessitats futures.
L’informe de Govern incorpora, però, diverses recomanacions obligatòries. Entre aquestes, destaca el reforç dels sistemes de control i monitorització de dades per millorar la planificació territorial i la necessitat de revisar periòdicament les previsions, especialment en un context marcat pels efectes del canvi climàtic. La cònsol major ha indicat que aquest serà precisament un dels treballs a desenvolupar a partir d’ara. Una vegada aprovat l’estudi, el document serà tramès al Consell General i a la Comissió d’Urbanisme i de Creixement Sostenible per continuar treballant conjuntament amb la resta d’institucions en les eventuals modificacions legislatives.
Tot i donar suport a l’aprovació de l’estudi, la consellera de la minoria Marta Pujol ha posat de manifest algunes limitacions de l’eina. Segons ha explicat, el seu grup ha votat favorablement perquè considera necessari disposar de dades objectives que ajudin a prendre decisions sobre inversions, planificació i ordenació urbanística, però ha recordat que els mateixos redactors de l’estudi reconeixen condicionants que no poden ser analitzats amb precisió.
«Nosaltres estem a favor que s’apliquin les recomanacions i crec que fins i tot haurien d’anar més enllà» – Marta Pujol
Pujol ha assenyalat, entre d’altres, la dificultat de preveure amb exactitud els efectes futurs del canvi climàtic o determinats riscos naturals. Per aquest motiu, ha defensat que les recomanacions incloses en l’informe haurien d’anar més enllà de les mesures previstes actualment. «Nosaltres estem a favor que s’apliquin les recomanacions i crec que fins i tot haurien d’anar més enllà», ha afirmat.
La consellera també ha considerat que l’exercici hauria pogut abordar-se des d’una perspectiva més global. Al seu entendre, una anàlisi de caràcter nacional hauria permès obtenir una visió més completa de les capacitats i limitacions del país. «Segurament s’hauria d’haver fet un estudi més ampli i a escala nacional, que no pas anar parròquia per parròquia», ha conclòs.
