La segona jornada del judici contra dos agents de policia acusats de detenció il·legal i tracte denigrant ha estat marcada per una pregunta recurrent al llarg de la vista: què és una detenció? La qüestió ha centrat bona part de les declaracions d’agents, comandaments i excàrrecs del Cos de Policia que han comparegut davant del Tribunal de Corts. Tot i que pugui semblar una pregunta evident, el debat ha resultat clau per entendre unes actuacions que es remunten al 2020, abans de la modificació dels criteris interns introduïda l’any 2023 en matèria de contravencions penals.
La normativa actual estableix que, davant d’una contravenció penal, la persona afectada ha d’autoritzar expressament el seu trasllat a dependències policials per completar les diligències. Abans d’aquest canvi, però, era habitual que els agents requerissin la presència de la persona al despatx central per formalitzar el procediment. Precisament aquest és un dels punts centrals del cas, ja que els dos policies encausats van actuar seguint aquesta pràctica quan van traslladar la denunciant després d’una intervenció relacionada amb el segrest judicial d’un vehicle.
Una detenció implica la privació de llibertat d’una persona, la comunicació dels seus drets i la informació sobre el delicte presumptament comès
En aquest context, tots els testimonis vinculats al Cos de Policia han coincidit en una mateixa interpretació: una detenció implica la privació de llibertat d’una persona, la comunicació dels seus drets i la informació sobre el delicte presumptament comès. Segons aquesta visió, si aquests elements no es produeixen simultàniament no es pot parlar d’una detenció. Per aquest motiu, els diferents comandaments que han declarat durant la jornada han defensat que els agents encausats no van practicar cap detenció il·legal, sinó que van actuar d’acord amb la formació i els procediments vigents en aquell moment.
Les preguntes del ministeri fiscal han insistit repetidament en la possible il·legalitat d’aquesta manera de procedir. En resposta, un excàrrec policial ja jubilat ha afirmat que «fer una contravenció penal al despatx central era una pràctica habitual». Una afirmació que ha estat corroborada per altres responsables del cos, alguns dels quals han arribat a assegurar que aquesta interpretació era compartida per la totalitat de la institució.
Segons han explicat, el trasllat a dependències policials obeïa principalment a motius pràctics. Abans de la implantació generalitzada dels dispositius electrònics, les diligències es redactaven manualment i diverses institucions havien traslladat queixes per problemes de llegibilitat o errors en la confecció dels documents. Centralitzar aquests tràmits al despatx policial era, segons els testimonis, una manera d’assegurar-ne la qualitat i la correcta tramitació.
«Vaig estar a punt de fer-li una contravenció a ell»
Un altre dels moments destacats de la sessió ha estat la declaració d’un superior jeràrquic dels dos agents processats, qui va atendre personalment el marit de la denunciant al despatx central de la policia. «Vaig estar a punt de fer-li una contravenció a ell», ha afirmat davant del tribunal. El comandament ha explicat que va intentar tranquil·litzar l’home, però que aquest mantenia una actitud que ha qualificat d'»arrogant». Tot i això, ha remarcat que va optar per reconduir la situació i evitar que l’incident anés a més.
El mateix testimoni ha aprofitat la seva compareixença per destacar la professionalitat dels dos agents asseguts al banc dels acusats. En aquest sentit, també ha explicat que els policies van mostrar l’ordre del Saig a la denunciant amb la voluntat de tranquil·litzar-la i justificar la seva presència a l’aparcament. Tot i reconèixer que no era procedent ensenyar aquest document perquè contenia informació sensible, ha admès que es tracta d’una pràctica que, de vegades, s’utilitza amb finalitats explicatives i «tranquil·litzadores».
La polèmica sobre l’existència o no d’enregistraments de l’actuació també ha aparegut durant la vista. Tant la denunciant com el seu marit havien assegurat durant la jornada anterior que els agents portaven càmeres corporals activades. Els encausats, en canvi, havien negar aquesta circumstància i havien afirmat que els dispositius es trobaven descarregant al despatx. Sense confirmar directament aquesta versió, el superior policial ha apuntat que, per a una actuació com la que s’havia d’executar aquell dia, «normalment no es porten càmeres de videovigilància», en considerar-se una intervenció rutinària i sense especial complexitat.
Una apreciació similar ha expressat l’operari de manteniment que va assistir els agents per posar en marxa el vehicle immobilitzat. El testimoni ha assegurat que aquest tipus d’actuacions acostumen a desenvolupar-se amb normalitat i amb la col·laboració dels implicats. «Normalment la gent ens col·labora», ha manifestat. Segons el seu relat, la situació viscuda aquell dia va ser excepcional i fins i tot recorda que la denunciant es va dirigir a ell en termes poc amistosos, arribant a dir-li que «es callés la boca».
La jornada també ha comptat amb la declaració de dos testimonis vinculats a l’assessorament jurídic del Cos de Policia. Ambdós han lamentat la situació que travessen actualment els dos agents processats i han insistit que els encausats van actuar conforme a les directrius i els coneixements que havien rebut durant la seva formació. En aquesta línia, diversos testimonis han recordat que les modificacions dels protocols solen arribar arran de controvèrsies o reclamacions concretes i que, fins a l’aprovació de la circular del 2023, aquesta manera de procedir no havia generat qüestionaments interns rellevants. A hores d’ara, segons ha recordat un agent, aquesta nova forma de fer ja està inclosa en les formacions que reben els futurs policies.
