«Sempre m’havia sentit com d’un altre món.» Així va definir la Mar Paredes com se sentia abans de saber que era autista. Reconeix que des de ben petita, ja quan va néixer, ja hi havien indicis «em vaig despullar quan em van posar la roba. Potser perquè no m’agradava sentir la roba sobre la pell».
Ella va ser el testimoni en primera mà de les Jornades d’autisme organitzades per AUTEA, i va acabar el seu relat entre aplaudiments i escoltant històries d’altres autistes i possibles autistes que es van sentir identificades a l’escoltar la Mar.
Reconeix que sobretot amb les persones amb qui no té confiança no li agrada gens el contacte físic, «no m’agradava mai fer petons als meus avis, els deia que se m’havien acabat». I es que per a ella no hi ha intermedis, o se sent totalment incòmoda o té molta confiança. A més, va reconèixer ahir que «no entenc el límit de les relacions, per exemple no entenia que els professors no eren amics» i va recordar que «m’he fet cafès amb més d’un».
Amb 15 anys la Mar va començar a tenir fòbia social i agorafòbia per un abús sexual que va patir per part de la seva parella de llavors. Va deixar de sortir de casa i la van ingressar més d’un cop, i quan va ser major d’edat es va donar d’alta ella mateixa en obtenir diagnòstics erronis.
Va ser als 23 anys quan va descobrir l’autisme gràcies a una amiga seva -també autista- i va buscar ella mateixa el diagnòstic: «tot i haver passat per diversos psicòlegs públics i privats, i mai em van posar mai l’etiqueta d’austista» , i recalca que «si no reps resposta del que ets, tampoc pots rebre suport d’altres autistes».
La testimoni va reconèixer que això havia canviat, té més relacions socials que abans, tot i que la majoria de les seves amistats són autistes.
El diagnòstic ha servit perquè es conegués a si mateixa «ara sé perquè sóc rara, no estic trencada», comentava: «tinc una nova identitat, ja que feia anys que agafava trossets de personalitat de diferents personatges i d’altres persones».
També va explicar la teoria de les culleres per parlar del cansament que li suposa socialitzar amb gent i fer diferents feines: quan es lleva per exemple té 10 culleres, i amb cada feina, cosa que ha de fer durant el dia o interacció social en perd una o més.
Quan aquestes s’acaben arriba un punt de màxim estrès i cansament que li suposarà necessitar uns dies de desconnexió. La Mar, després de molts anys, pot entendre que és tenir un orgull autista: «no és orgull pel que sóc, sinó pel que he hagut de passar fins avui».
