La plataforma Denunciand ha publicat aquest diumenge a les xarxes socials un comunicat crític amb la situació social del país, en el marc de la visita institucional del copríncep francès, Emmanuel Macron, prevista per a dilluns i dimarts.
El text s’obre amb un to contundent: “Hi ha moments en què un país es mira al mirall… i no es reconeix”, i defensa que Andorra és “un poble obert” que “acull, respecta i comparteix”. Tot i això, el col·lectiu remarca que aquests dies “no ens visita un turista, ni un amic”, sinó un copríncep, fet que dona peu a qüestionar aspectes del sistema institucional.
Denunciand suggereix una resposta simbòlica durant els actes oficials: “Que es noti el buit. No com odi, sinó com reflex del que som i vivim”
En aquest sentit, el comunicat planteja la pregunta de “com pot ser que en una democràcia moderna, la màxima autoritat no sigui escollida pel poble?”, tot assegurant que la reflexió es fa “sense por” i que “no és odi. No és rebuig. És dignitat”.
A banda del debat institucional, Denunciand posa el focus en diverses problemàtiques socials. El text assenyala dificultats per accedir a “un habitatge digne”, a “un salari que permeti viure, no només resistir” o a “una sanitat que respongui quan cal”, així com la necessitat d’“una educació moderna” i “un transport digne i connectat”.
El comunicat també denuncia que “els salaris no segueixen el ritme real de la vida” mentre “l’IPC puja” i el “poder adquisitiu baixa”, i apunta a una realitat de “sanitat tensionada” i “drets encallats”, amb referències al debat pendent sobre l’avortament.
El comunicat també denuncia que “els salaris no segueixen el ritme real de la vida” mentre “l’IPC puja” i el “poder adquisitiu baixa”
Amb un to crític, el text es pregunta “què celebrem?” davant “salaris que no avancen” i “dificultats que s’acumulen”, i conclou que “el poble no crida. Però parla amb el silenci”.
En aquest context, Denunciand suggereix una resposta simbòlica durant els actes oficials: “Que es noti el buit. No com odi, sinó com reflex del que som i vivim”, tot afegint que “la presència no és adhesió” i que “el silenci també és resposta”.
