La problemàtica de l’habitatge al nostre país ha sigut un dels temes més comentats en els cercles socials al llarg d’aquests darrers mesos. Preus elevats, recerques impossibles… tot un mal de cap per aquells que es trobaven – i es troben – en situació de cerca de vivenda, especialment els més joves. Aquest grup, conformat tant per nadius d’Andorra com per nouvinguts, ha vist com durant aquest temps el seu somni de poder emancipar-se del niu familiar o començar de zero a un nou país s’ha vist truncat per unes polítiques d’habitatge impossibles de fer front.
Així ho explica a aquest mitjà en Dani, un noi de 22 anys que es va traslladar des d’Espanya a Andorra després de ser trucat per començar a treballar en la feina dels seus somnis. Un desig que gairebé es veu difós en adonar-se dels elevats preus que conformen avui dia el mapa immobiliari del Principat. «Vaig estar a punt de dir que no a l’oferta de treball perquè era impossible trobar un lloguer que em pogués permetre amb el sou que cobraria». Finalment, la sort va estar del seu costat i va poder fer-se amb un petit estudi al nucli d’Escaldes-Engordany, amb un lloguer de 600 euros. «Tot i que el preu és excessiu pel tipus d’immoble que és, no deixa de ser la millor oferta que he trobat», va explicar el jove.
Seguint aquesta línia es pronuncia també la Paula, una noia de 25 anys transfronterera de la Seu d’Urgell. Actualment, la jove es troba vivint al seu domicili familiar al no trobar un lloguer a preu assequible al Principat. «Els preus estan insostenibles, tu no pots per una habitació compartida pagar 400 euros al mes. Em sembla una barbaritat», va compartir la jove. La situació actual de la vivenda al país l’ha portat a que cada dia es vegi obligada a agafar un autobús per baixar a la Seu, malgrat que moltes li resulta impossible, ja que l’últim bus és a les nou de la nit en dies laborables i a les 19.15 hores en festius. «Molts dies m’han de baixar companys de feina o m’he de quedar a casa d’algú, perquè sino no tinc com tornar a casa. Vaig fent com puc», va declarar la Paula.
Ho va tenir més fàcil la Carla, una barcelonesa de 26 anys que també va arribar al Principat per feina ara fa dos mesos. En el seu cas, tenia família a Andorra i es va poder instal·lar a casa seva de manera indefinida. «Com que tenia familiars aquí vivint a la parròquia d’Encamp, no vaig buscar pis perquè sabia que els preus estaven fora del meu abast econòmic». Una situació que no ha millorat amb el pas de les setmanes, ja que els preus dels immobles continuen sent molt elevats per a la jove. «Pensava que un cop acabada la temporada d’esquí els preus baixarien i podria començar a buscar pis, però m’està resultant més difícil del que m’esperava».
Finalment, la Carla va trobar una amiga de la seva família que li va oferir poder viure amb ella a Escaldes-Engordany, una proposta que va acceptar de seguida en veure que li quedava més a prop de la seva feina i no havia de dependre tant del transport públic. «Ara per ara, la meva intenció continua sent buscar pis, però dependrà de l’oferta i dels preus que hi hagi en aquell moment. Al final és treballar per a viure i no poder tenir més despeses del que ja comporta la llum, l’aigua o el menjar».
El cas de l’Olivia és molt similar al de la Carla. L’Olivia té 28 anys i es va traslladar a Andorra juntament amb la seva parella a casa dels seus sogres, després de ser trucada per una feina que li agradava molt. La recerca d’un immoble se’ls va complicar en el moment que van veure que no era tan fàcil trobar un lloc que s’adeqües a les seves necessitats, com ara una plaça de pàrquing. «Si busques un pis d’una habitació o un estudi és molt més fàcil, perquè per temes d’esquí n’hi ha molts, però si busques un pis per estar-hi molts mesos et trobes que són caríssims i que no n’hi ha. A part, els requisits que et demanen són també molt elevats», va explicar.
Unes complicacions que, segons l’Olivia, són causades per la gran oferta i demanda del mercat actual, ja que «quan hi ha molta demanda, els preus pugen. Això passa a tot arreu». A més, la jove fa un recalcament en els pocs pisos de lloguer social o lloguer per a gent jove que hi ha al Principat, una situació que veu de prop amb gent del seu entorn. «Hi ha gent que ni es planteja venir al país pels preus tan elevats, malgrat haver-hi feines que els motiven».
Final de temporada per al mercat de lloguer / Amb el final de la temporada d’hivern, centenars de pisos de lloguer estan tornant al mercat. Els portals immobiliaris han augmentat considerablement el nombre d’habitatges que tenen de lloguer i que estaven ocupats per treballadors temporers, els quals han tornat al seu país un cop ha finalitzat el seu contracte laboral.
La majoria dels pisos afegits a les pàgines estan situats a les parròquies més altes, com pot ser el Pas de la Casa o Canillo. D’altra banda, també es poden trobar estudis amb lloguers per 500 o 600 euros al mes en parròquies com Escaldes-Engordany, uns preus que fins fa uns mesos eren inimaginables i es pagaven altes quantitats per una habitació.
Als portals immobiliaris també es pot observar que molts d’aquests habitatges afegits a les pàgines tenen una rebaixa d’entre 100 a gairebé 500 euros a algun dels pisos. Per exemple, podem trobar rebaixes de 150 euros a Sant Julià de Lòria, de 200 a Andorra la Vella o Ordino i de 300 euros a la parròquia d’Escaldes-Engordany.
Contactant amb una immobiliària del Principat per saber com es troba la situació actual al mercat dels lloguers un cop finalitzada la temporada, expliquen que «no hi ha cap canvi. De fet, hi ha molts temporers que ens diuen que volen quedar-se més temps al país». Una situació que contrasta amb la viscuda en anys anteriors, on una vegada finalitzada la temporada d’esquí la majoria d’aquests temporers decidien tornar als seus països d’origen.
Preocupació per part del Govern / El cap de Govern en funcions, Xavier Espot, ha declarat en diverses ocasions que «en els pròxims quatre anys treballaran de valent per atacar l’arrel d’aquest problema». Una problemàtica que només es resoldrà fent aflorar més pisos de lloguer, ja que si hi ha més oferta i la mateixa demanda «els preus s’aniran estabilitzant a poc a poc», va declarar el cap de Govern en funcions. Una visió compartida també per l’Olivia: «si és veritat que s’estan construint edificis de lloguer per a joves em sembla perfecte, perquè aquesta situació no pot continuar així». D’altra banda, la jove també creu que «el que no es pot pretendre és que el Govern reguli els preus dels propietaris, perquè cadascun d’aquests té dret a posar el preu que consideri. Si jo tingués un pis valorat en 3.000 euros, no el posaria a 1.000 euros».
