La fiscalia ha sol·licitat una pena que inclou la prohibició de contacte durant vuit anys entre l’acusat, la víctima i el fill en comú, en considerar acreditades les amenaces i l’incompliment reiterat de les obligacions econòmiques envers el menor. Així, el ministeri públic sosté que el contingut dels missatges intimidatoris i la persistència de la conducta en el temps justifiquen l’adopció d’aquesta mesura de protecció.
Per la seva banda, l’acusació particular ha demanat 18 mesos de presó provisional i una suspensió de la pena de quatre anys, condicionada al pagament de la responsabilitat civil. Tot i que inicialment havia sol·licitat quatre anys de prohibició de contacte amb la denunciant, finalment s’ha adherit a la petició de la fiscalia i reclama també vuit anys d’allunyament la qual ha fet extensiva també al menor, actualment d’11 anys. A més, demana el pagament de les taxes judicials, una indemnització de 6.000 euros per a la víctima i de 10.000 euros per al menor, així com una factura de 550 euros corresponent als tractaments psicològics. Igualment, exigeix l’abonament de les pensions impagades, que ascendeixen a 34.538 euros.
Durant la vista, la víctima ha descrit un període prolongat de violència física i psicològica, amb episodis d’agressions, persecucions pel carrer i amenaces de mort, fins i tot en presència del fill
Durant la vista, la víctima ha descrit un període prolongat de violència física i psicològica, amb episodis d’agressions, persecucions pel carrer i amenaces de mort, fins i tot en presència del fill. Segons el seu testimoni, l’acusat li proferia expressions com “te voy a matar” mentre la seguia pel carrer o “tu solo vas a dejar de joder cuando estés muerta”.
També ha explicat que, després de la separació, les intimidacions van continuar a través de missatges que el ministeri fiscal ha qualificat de “desagradables”, així com amb accions com el llançament de pedres al domicili. La víctima ha assegurat que durant anys va viure amb por constant, modificant hàbits i recorreguts per evitar-lo, i que s’amagaria si el tornés a trobar, tot assenyalant que la por va desaparèixer “en el moment que ell va sortir del Principat”.
Actualment, el menor no manté relació amb el pare i ha requerit seguiment terapèutic, alhora que presenta rebuig cap a la figura paterna i possibles afectacions emocionals vinculades al context viscut
Pel que fa al fill en comú, s’ha posat de manifest que la situació ha tingut repercussions en el seu benestar. Actualment, el menor no manté relació amb el pare i ha requerit seguiment terapèutic. Segons els testimonis, presenta rebuig cap a la figura paterna i possibles afectacions emocionals vinculades al context viscut. També s’ha subratllat el perjudici econòmic derivat de l’impagament de la pensió, que ha condicionat la seva qualitat de vida i ha obligat l’entorn familiar a assumir despeses bàsiques.
Finalment, la defensa ha remarcat que l’acusat va reconèixer l’enviament de missatges amenaçadors, però ha atribuït aquests fets a un context de conflicte i a la ràbia acumulada, ja que, segons la seva versió, no se li permetia veure el fill. En aquest sentit, ha negat l’existència d’una voluntat real de materialitzar les amenaces. També ha destacat que en els darrers anys no s’han registrat incidents i ha insistit en la necessitat de preservar la relació paternofilial, alhora que ha qüestionat l’abast de les indemnitzacions reclamades.
