La desintervenció progressiva dels lloguers prevista entre el 2027 i el 2030 podria provocar els increments més elevats a Canillo, Ordino i Encamp, les parròquies amb preus de referència més baixos per metre quadrat dins del parc públic d’habitatge. El sistema previst estableix que els contractes amb rendes més baixes siguin els que experimentin les pujades percentuals més altes, ja que els increments anuals es calcularan sumant l’IPC —l’indicador de la inflació— a un percentatge addicional.
Segons els preus de referència, Canillo registra uns 7,95 euros per metre quadrat, Ordino uns 8,81 euros i Encamp uns 9,47 euros. Aquests valors se situen en trams que permeten increments destacats durant els primers anys del nou contracte, amb pujades que poden arribar fins a IPC +5% o IPC +4% anual, en funció del nivell de renda inicial. Això implica que, en un context d’inflació elevada, els increments reals podrien ser superiors.
Els lloguers més baixos tindran els increments més alts amb pujades anuals de fins a IPC +6% durant cinc anys
El projecte de llei estableix que, una vegada els contractes deixin d’estar subjectes a la pròrroga forçosa, els propietaris podran renovar-los amb el mateix llogater o bé canviar-lo, sempre amb un preavís mínim de sis mesos. No obstant això, la norma fixa un sistema de limitació de les pujades durant els cinc primers anys, amb l’objectiu d’evitar increments sobtats.
Així, els habitatges amb un preu inferior o igual a 7 euros per metre quadrat podran incrementar el lloguer fins a IPC +6% anual. Els contractes situats entre 7 i 8 euros podran augmentar fins a IPC +5% anual, mentre que els compresos entre 8 i 9 euros podran arribar a IPC +4% anual. A mesura que el preu inicial és més alt, els increments es redueixen progressivament fins a IPC +1% anual en els contractes amb rendes més properes als valors de mercat.
Aquest sistema de proporcionalitat busca equilibrar la transició cap a un mercat menys intervingut, permetent una actualització més intensa dels lloguers més baixos i limitant les pujades en aquells que ja es troben en nivells elevats. En aquest sentit, parròquies com Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, amb preus de referència de 10,70 euros per metre quadrat, tindrien increments més moderats, mentre que la Massana (9,56 €/m²) i Sant Julià de Lòria (9,22 €/m²) quedarien en una situació intermèdia.
Fora de la nova llei
El projecte de llei també estableix diversos supòsits que quedaran exclosos del nou sistema de regulació i que continuaran regint-se pel principi de llibertat de pactes entre propietari i llogater. Entre aquests casos hi ha els habitatges amb un lloguer mensual superior als 2.500 euros i els habitatges unifamiliars, així com els pisos en què s’hagin de fer obres que impedeixin continuar amb l’arrendament per motius de seguretat, salubritat o higiene.
La llei exclou pisos de més de 2.500 euros, unifamiliars i contractes posteriors al 2022 del sistema de regulació dels lloguers
També en queden fora els habitatges llogats a residents sense activitat lucrativa, els immobles adquirits amb la finalitat de destinar-los a residència habitual i permanent i aquells que el propietari vulgui recuperar per a ús propi o d’un familiar. La llei igualment exclou els pisos que es recuperin per allotjar treballadors amb residència al país o personal qualificat amb contractes que incloguin una clàusula de permanència mínima, així com els habitatges que hagin quedat desocupats per causes imputables al llogater. Tampoc quedaran afectats per aquesta regulació els contractes d’arrendament d’habitatge signats a partir de l’1 de gener del 2022.
