Andorra ja té el seu primer Pla d’Acció Nacional per la Llengua. El Consell Nacional per la Llengua (CNL) li ha donat llum verda aquest dilluns, configurant el marc que guiarà la política lingüística fins al 2028. El pla s’articula en dos grans eixos i inclou 20 objectius específics i 22 actuacions que involucren ministeris, comuns, empreses i escoles.
El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha definit l’aprovació del pla com un moment “històric” perquè és la primera “fructificació explícita de la feina que sorgeix del nou marc legislatiu i del Consell”. Baró, qui copresideix l’òrgan conjuntament amb la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha subratllat que el Consell integra representants institucionals, socials, econòmics i culturals, amb l’objectiu de garantir que la política lingüística tingui “una transversalitat i la màxima integració dels diferents estaments”.
El pla s’articula en dos eixos principals: el compromís institucional en la protecció del català i refermar el seu ús entre tots els sectors de la població
El pla s’articula en dos eixos principals. El primer té per finalitat consolidar el compromís i l’activitat institucional en la protecció del català com a element d’identitat i cohesió social, mentre que el segon busca refermar el coneixement i l’ús del català entre la població, amb mesures específiques per a infants, joves, adults i sectors professionals.
Actualització de dades i nova enquesta escolar
Entre les actuacions més detallades, destaca la realització el 2026 de l’estudi de coneixements i usos lingüístics, el qual la llei fixa cada quatre anys. El Govern hi destinarà 9.200 euros més 2.500 per al disseny i l’edició. Aquesta enquesta es completarà el 2028 amb un estudi específic de la població escolar de segona ensenyança, recuperant una iniciativa que no es feia des del 2012. Bonell ha explicat que la decisió respon a una demanda de Plataforma per la Llengua i que permetrà “anar més enllà de l’estudi general, que no abarca tota la població escolar”.
Ús del català als patis i espais educatius
El pla també posa el focus en el foment del català en els espais d’esbarjo dels centres educatius. Es farà a través d’una campanya de sensibilització adreçada a alumnat i personal durant el curs 2026-2027. En aquest sentit, Baró i Bonell han matisat que la iniciativa no té un caràcter coercitiu: “Imposar coercitivament que al pati els nens juguin en català no és l’objectiu”, ha remarcat el ministre. La ministra ha afegit que la intenció és “buscar estímuls i fomentar el català, no imposar-lo”, especialment en contextos en el qual els infants reprodueixen les llengües dels continguts que consumeixen.
“Imposar coercitivament que al pati els nens juguin en català no és l’objectiu” – Ladislau Baró
En paral·lel, el pla també preveu una campanya específica adreçada als nouvinguts, consensuada entre l’Administració general i els comuns, per incentivar l’ús del català des del moment de l’arrelament. Aquesta actuació s’emmarca dins el primer eix del pla, que busca reforçar la confiança lingüística i ampliar els contextos d’ús social, especialment entre les persones que s’incorporen recentment al país.
4.000 euros anuals per a podcasts en català
Una altra de les mesures amb pressupost definit és la creació anual de podcasts per preservar el patrimoni lingüístic i la parla d’Andorra, amb 4.000 euros assignats cada any del trienni. S’hi afegeix la proposta d’obrir una línia de subvencions per donar suport a les entitats que treballen activament per la llengua, com Plataforma per la Llengua i Cultura Activa. Bonell ha confirmat que el nou mecanisme es treballarà per al pressupost del 2027, ja que el del 2026 està tancat.
Dos nous centres de català, en camí
Pel que fa al segon gran objectiu, el director de Política Lingüística, Joan Sans, ha destacat l’ampliació de l’oferta pública gratuïta per a adults. El pla preveu la possible obertura de dos nous centres de català, un a Sant Julià de Lòria i un altre a la vall central. La mesura s’implementarà al llarg del trienni i implicarà tant l’Administració general com els comuns, que sovint cedeixen espais per a la formació.
Altres actuacions prioritàries inclouen la distribució de materials en català per als comerços, l’ampliació de l’oferta cultural en català i la formació lingüística per a locutors, àrbitres, entrenadors i responsables de comunicació esportiva. En aquest darrer cas, la implementació es farà a través de convenis amb clubs i federacions, i la coordinació anirà a càrrec de la Junta de Coordinació per a la Llengua i la Formació, l’òrgan tècnic creat per la llei. Finalment, El pla també preveu que les empreses de més de 30 treballadors incorporin formació de llengua catalana dins dels seus plans formatius, una proposta impulsada pel Consell Econòmic i Social.
El Consell Nacional per la Llengua obre ara un període d’execució de tres anys en què caldrà desplegar, avaluar i ajustar les mesures. Sans ha resumit tot plegat recordant que el pla inclou actuacions “per a tots els segments de la població”, amb la voluntat que el català reforci la seva presència en tots els àmbits de la vida quotidiana.
