En el marc de la taula rodona ‘Canvi climàtic i salut: una emergència silenciosa’, la investigadores Laura Trapero, responsable de recerca de l’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), i Cristina Royo, responsable de recerca del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), han exposat les afectacions i fenòmens que comporten el canvi climàtic a Andorra, així com les afectacions que poden tenir aquestes sobre la salut de les persones.
Trapero ha explicat que la configuració geogràfica del país, amb valls encaixades i zones urbanitzades a baixa altitud, provoca fenòmens d’inversió tèrmica que cada cop són més freqüents a causa del canvi climàtic. Segons ha apuntalat, “aquests fenòmens són quan tenim els pics més alts de concentració de contaminants, justament a les valls, on hi ha la població exposada”. La investigadora ha remarcat que aquests episodis tenen conseqüències sobre la salut, ja que “respirar aire contaminat afecta el sistema respiratori i cardiovascular, especialment entre la població més vulnerable”.

Tot i que els factors climàtics que generen la inversió tèrmica no es poden controlar, Trapero ha apuntat que és possible minimitzar-ne els efectes “limitant la mobilitat o el trànsit rodat en dies de previsió d’inversió tèrmica”. A més, ha defensat la importància d’informar la ciutadania i, sobretot, els col·lectius més sensibles, perquè puguin adaptar la seva activitat diària i reduir l’exposició. Segons ha ponderat, “la qualitat de l’aire d’Andorra és bona, però hem d’incidir en aquestes situacions molt concretes que es donen durant alguna part de l’any”.
Laura Trapero adverteix que les inversions tèrmiques concentren contaminants a les valls i poden agreujar els problemes respiratoris
Pel que fa a l’estacionalitat, Trapero ha explicat que les inversions tèrmiques són pròpies de l’hivern, mentre que a l’estiu el risc es trasllada a les onades de calor, que afavoreixen la formació de contaminants com l’ozó troposfèric, especialment perjudicial per a persones amb asma o bronquitis. Així, ha alertat que, en el context actual, “certs fenòmens poden ser més intensos, com les precipitacions fortes o els moviments de vessants, que també acaben afectant la població”.
Per la seva banda, Royo ha presentat dos estudis que el SAAS està duent a terme sobre la relació entre clima i salut. Un d’ells analitza la connexió entre la qualitat de l’aire i els ingressos hospitalaris per descompensacions respiratòries. L’objectiu és determinar fins a quin punt els contaminants atmosfèrics i els factors meteorològics influeixen en el nombre de pacients que acudeixen a urgències o requereixen hospitalització. “Andorra és un lloc molt interessant per fer aquest estudi perquè, tot i tenir poca contaminació atmosfèrica, la seva orografia pot afavorir episodis puntuals d’inversió tèrmica que atrapin partícules”, ha explicat.
“Andorra és un lloc molt interessant per fer aquest estudi perquè, tot i tenir poca contaminació atmosfèrica, la seva orografia pot afavorir episodis puntuals d’inversió tèrmica que atrapin partícules” – Cristina Royo
Pel que fa als ingressos hospitalaris, Royo ha detallat que segons les dades la Covid-19 ha estat un dels motius més freqüents, seguida de la grip i del rinovirus, tres dels patògens respiratoris més habituals, precisant que les descompensacions afecten principalment persones amb malalties respiratòries cròniques, com asmàtics o pacients amb pneumònia, i que en els casos més greus poden posar en risc la vida dels afectats. Tot i això, ha reconegut que “és molt difícil demostrar una causalitat directa”, ja que hi intervenen “altres factors com la medicació, l’hàbit de fumar o condicions individuals”.

La responsable de recerca del SAAS ha destacat, a més, que Andorra participa en el projecte europeu ‘MountAdapt‘, dedicat a l’adaptació al canvi climàtic en zones de muntanya. Es tracta d’un projecte Horizon, una de les beques europees de recerca més rellevants, que inclou una enquesta al personal sanitari sobre el seu interès i formació en matèria de canvi climàtic, així com l’anàlisi dels primers resultats de les accions implementades.




