Els supermercats del país tenen cada vegada més presència de productes asiàtics. Però és només una moda passatgera o una aposta clara per diversificar l’oferta més enllà dels tradicionals productes francesos i portuguesos? Segons el treballador de la central de compres de Pyrénées, Albert Sabí, fa anys que el sushi, el menjar mexicà i, fins i tot, alguns productes argentins formen part de les prestatgeries. “Andorra va ser pionera a incorporar productes argentins fa més de quinze anys, quan eren una novetat, però la demanda no ha acabat de créixer” recordava. En canvi, en els darrers anys ha augmentat notablement l’interès per altres cuines com la tailandesa, la vietnamita o la coreana. “Plats com el ramen, el pad thai, la sopa vietnamita o el kimchi ja formen part de moltes cistelles de compra, i també han guanyat presència les yakitoris, el korean BBQ o les típiques boles de pop japoneses” explicava.
Segons Sabí, el canvi no ha estat sobtat, ja que, inicialment, l’oferta de productes asiàtics es limitava a referències puntuals o congelats. Ara, però, s’aposta per ampliar les col·leccions amb productes que no requereixen refrigeració, com ara refrescos de fruites exòtiques, sake o snacks. “El sushi, per exemple, ja no es ven només com a plat preparat, sinó que es poden trobar ingredients per preparar-lo a casa” detallava.
En aquest sentit, destacava que tant l’evolució dels hàbits alimentaris com l’augment dels viatges a països com Tailàndia, el creixement del veganisme o la influència de les xarxes socials han fet que cada cop més consumidors s’interessin per la cuina internacional. “Actualment, es busquen també opcions vegetarianes o veganes inspirades en la gastronomia asiàtica, com el mapo tofu o el curry tailandès sense carn” indicava. També reconeixia que importar productes de fora del continent europeu continua sent un repte: “La majoria de referències passen per distribuïdors d’Holanda o Madrid, i els terminis d’entrega poden arribar a ser d’un mes i mig. Aquesta situació provoca trencaments d’estoc freqüents i una logística més complexa que amb la cuina mediterrània” apuntava, tot afegint com a exemple el cas particular del dolç de llet argentí, que en el seu moment va tenir molt bona acollida juntament amb l’herba mate, però que, per dificultats polítiques i de fabricació, ha perdut presència.
Pel que fa al sector de la restauració, la resposta a l’interès creixent pels plats asiàtics és clara. De fet, l’administradora del local Mon Asiàtic, Ofelia Blanca, comentava que els entrants com els rollets de primavera o les gioses, així com plats més contundents com la carn de vedella picant o els udons són els més demanats. “Nosaltres ho fem tot a mà, sense comprar res preparat, i sovint ens en falten per a tanta demanda. Jo crec que la gent cada cop està més oberta a la cuina asiàtica, potser perquè viatgen més o simplement perquè tenen ganes de provar coses noves” assegurava, tot remarcant que la seva carta sempre s’adapta a les noves tendències i que introdueixen plats nous segons la resposta dels clients.
