La població andorrana gaudeix d’“un bon estat de salut, si més no la percebuda”, segons els resultats de l’enquesta nacional de salut presentada aquest dilluns per la ministra de Salut, Helena Mas. L’estudi mostra avenços respecte del 2011 —quan es va fer l’anterior edició— en àmbits com el consum de tabac, la pràctica esportiva i el seguiment de mesures preventives.
Tot i això, des del ministeri es volen “focalitzar” en els aspectes negatius, encara que siguin minoritaris, per impulsar polítiques específiques. Mas va remarcar la necessitat de posar “el focus” en problemàtiques com l’obesitat i el sobrepès, el malestar emocional, el consum d’alcohol, les malalties cròniques i la confiança en les vacunes.
L’enquesta, realitzada a 900 persones majors de 15 anys, revela que vuit de cada deu habitants perceben la seva salut com a bona o excel·lent. Malgrat aquesta visió positiva, tres de cada deu manifesten patir malestar emocional, sobretot dones d’entre 25 i 34 anys.
El sobrepès i l’obesitat continuen sent un dels punts més preocupants. Entre els homes, un 40% presenta sobrepès i un 13% obesitat, amb un augment significatiu respecte al 2011, quan només un 21% tenia excés de pes. En el cas de les dones, un 26,4% pateix sobrepès i un altre 13% obesitat.
Pel que fa a les malalties cròniques, més de la meitat de les dones (55,5%) i un 36,7% dels homes conviuen amb tres o més trastorns, amb un increment respecte a fa catorze anys. Les patologies més habituals són dolor cervical, mala circulació, mal d’esquena crònic, varius i ansietat en el cas de les dones, mentre que entre els homes predominen el colesterol elevat, problemes d’audició i al·lèrgies.
Entre els indicadors positius, un 95% de la població té metge referent i la valoració del professional és molt alta, tot i que hi ha queixes sobre la dificultat d’obtenir visita el mateix dia. En canvi, només un 14% disposa d’un centre d’infermeria de referència.
L’enquesta també constata que els motius econòmics encara limiten l’accés a alguns serveis, sobretot en atenció dental (10,4%) i salut mental (6,6%), especialment en el cas de les dones.
Finalment, tot i la millora en pràctiques preventives, preocupa que un 25% de la població mantingui dubtes sobre la seguretat de les vacunes.
El full de ruta a partir d’ara
La ministra de Salut va remarcar que les dades mostren que “hi ha feina a fer” en camps com el consum de substàncies, especialment l’alcohol, i en la salut emocional. Va assegurar que el ministeri ja ha començat a “pensar què s’ha de fer” per millorar la salut de la població.
Pel que fa a l’estat emocional i al control del pes, tant Helena Mas com Carles Álvarez Garcia van assenyalar que caldrà aprofundir en les dades per entendre’n les causes reals. En relació amb les dificultats d’accés als serveis mèdics per motius econòmics, Mas va recordar les mesures ja aplicades per ampliar la cartera sanitària, però va apuntar que també serà necessari recórrer a les dades de la CASS i d’Afers Socials per fer una anàlisi més completa.
També va posar en valor els avenços en atenció primària, tot i admetre que “segurament” caldrà reformular aquests centres perquè estiguin més connectats amb la ciutadania. En aquest sentit, va suggerir donar “més visibilitat” als professionals, especialment a les infermeres, i explorar “altres rols” per reforçar la seva tasca.
Un altre punt que ha cridat l’atenció és el consum d’alcohol, amb xifres elevades entre dones joves i homes grans. Els responsables van insistir que aquestes dades s’hauran d’estudiar amb més deteniment per evitar “una explicació poc sòlida”. A més, recorden que l’enquesta que s’està duent a terme en la població escolar aportarà més informació sobre hàbits com el consum de tabac i alcohol entre els adolescents.
