‘Chipre: la isla dividida’, un documental amb segell andorrà que recull totes les veus d’un conflicte de més de mig segle

El documental ‘Chipre: la isla dividida’, dirigit per l’escriptor David Castillo i produït amb la comunicadora i artista Marisa Pulido, es presenta aquest dilluns a la ‘buffer zone’ de Nicòsia, l’espai neutral que divideix l’illa. La proposta arriba després de més de sis anys de recerca i filmacions sobre un conflicte que es manté obert des del 1974 i que encara avui separa físicament i políticament la comunitat grecoxipriota de la turcoxipriota.

Castillo va viatjar per primera vegada a Xipre l’any 2016. Segons relata, aquell agost va descobrir “un conflicte geopolític del qual no en sabia res” i que continua trobant “incomprensible” encara avui. Des de llavors, no ha deixat d’estudiar-lo: “Quan ens van oferir un documental sobre això, era impossible negar-me”. Per la seva banda, Pulido, sense cap relació prèvia amb l’illa, explica que l’experiència ha estat transformadora: “La gent d’aquí ha estat tan meravellosa amb nosaltres […] Tenim una part de la nostra família i del nostre cor a Xipre”.

“Quan ens van oferir un documental sobre això, era impossible negar-me” – David Castillo

El documental no es presenta com una peça històrica ni acadèmica, sinó com una narració coral de veus. “És un documental de persones”, resumeix Castillo. Segons explica, la intenció ha estat que “els fets siguin explicats per la mateixa gent”. Un dels elements singulars és la presència de tots dos líders polítics –el president de la República de Xipre, Nikos Christodoulides, i el president de la República Turca del Nord de Xipre, Ersin Tatar, només reconeguda per Turquia–, així com del màxim representant de l’ONU a l’illa. Castillo assenyala que es tracta de “l’únic documental dels darrers 50 anys que presenta una entrevista amb tots ells”.

“L’objectiu és moure consciències, sobretot polítiques i diplomàtiques”, afirma Pulido, qui recorda que, més enllà dels discursos oficials, “entre la gent d’ambdues comunitats no hi ha problemes destacables ni socials, ni personals, ni professionals”. Castillo, per la seva banda, afegeix que el missatge del documental apel·la a la necessitat de perdó i reconciliació: “Si diferents països van ser capaços de perdonar-se mútuament després del que va fer Alemanya a la Segona Guerra Mundial, hem de creure realment que el problema de Xipre no pot resoldre’s? Tenim la convicció que sí”.

“Si diferents països van ser capaços de perdonar-se mútuament després del que va fer Alemanya a la Segona Guerra Mundial, hem de creure realment que el problema de Xipre no pot resoldre’s?” – David Castillo

L’equip ha treballat amb finançament íntegrament privat, sense suport de cap organisme internacional ni polític. En aquest sentit, el procés de selecció de testimonis va ser, segons Castillo, un dels reptes més grans: “Ens vam trobar que tothom volia parlar, però el documental té un temps limitat i les jornades de gravació també. Ens vam veure obligats a fer una tria dels testimonis més impactants, tant política com emocionalment”. Així i tot, el director tenia clares les seves fites: “Si vaig aconseguir entrevistar Zelenski, en aquest documental havia d’aconseguir les versions de totes les parts”, admet entre rialles.

La parella va haver de trobar un equilibri entre la profunditat i l’amplitud del relat. “Ambdós conceptes són importants, per tant havíem de trobar l’equilibri”, explica Pulido. Quant a la tria entre testimoni personal i dades, l’opció va ser clara: “La prioritat és el testimoni personal, perquè aquest documental és un documental de persones, que lliurement puguin explicar el seu testimoni”. En aquest sentit, la narració segueix una estructura cronològica. “Primer contextualitzem breument l’any concret del qual volem parlar amb imatges d’arxiu i recurs”, descriu Castillo, “des del 1960, amb la independència de Xipre, fins a l’actualitat, on els testimonis parlen dels seus desitjos, somnis i pensaments sobre una hipotètica reunificació de l’illa”.

“La prioritat és el testimoni personal, perquè aquest documental és un documental de persones, que lliurement puguin explicar el seu testimoni” – Marisa Pulido

“Sí que hem observat que al costat nord hi ha molta por de parlar de segons quins temes, i contra això poca cosa podem fer, perquè hi ha gent que es juga la vida” – Marisa Pulido

A més, Pulido afegeix que, des del principi, el repte ha estat mantenir la neutralitat: “Hem intentat que el documental fos neutral, imparcial i equilibrat. Sí que hem observat que al costat nord hi ha molta por de parlar de segons quins temes, i contra això poca cosa podem fer, perquè hi ha gent que es juga la vida”. Per altra banda, en entrevistes amb polítics i representants diplomàtics, Castillo admet que va detectar pressions i autocensura: “Tots dos costats volen fer-te creure que la seva versió és la correcta. Uns s’agafen més als fets històrics i d’altres aporten altres arguments”, apuntala.

Els creadors esperen que el documental tingui un efecte social i polític més enllà del reconeixement cultural. “El que volem és remoure consciències”, afirma el director, qui també posa l’accent en la diferència de tractament de la Unió Europea davant dels conflictes: “Ajuden constantment a països com Ucraïna, que encara no és estat membre, però deixen de banda el conflicte a Xipre, que sí que ho és i està dividit. És perquè no hi ha un conflicte amb sang? És perquè no hi ha interessos econòmics?”.

“Des de la Unió Europea ajuden constantment a països com Ucraïna, que encara no és estat membre, però deixen de banda el conflicte a Xipre, que sí que ho és i està dividit. És perquè no hi ha interessos econòmics? – David Castillo

El que sí que sembla clar és que el rodatge ha deixat empremta en els creadors. Pulido explica que “el que més ens ha sorprès és la força i la sinceritat de les històries personals que hem escoltat. Tot i el pas dels anys, moltes persones continuen parlant amb emoció i esperança”. Castillo, per la seva banda, esmenta que la seva visió ha canviat: “Pensàvem que hi havia més conflicte entre les comunitats i ens hem quedat de pedra en veure que realment, entre la gent, no hi ha problemes en el dia a dia. I això és una arma de doble tall, perquè vol dir que la gent està donant normalitat a una situació que evidentment no és normal”.

“Entre la gent, no hi ha problemes en el dia a dia. I això és una arma de doble tall, perquè vol dir que la gent està donant normalitat a una situació que evidentment no és normal” – David Castillo

Qüestionats finalment pels aprenentatges que s’emporten del projecte, Castillo afirma que “aquest projecte m’ha ensenyat que escoltar és tan important com explicar. Les històries de la gent m’han fet veure el valor de la memòria i la necessitat de donar veu a tothom”. En una línia semblant es pronuncia també Pulido, qui afegeix que “el que m’enduc és l’esperança. Tot i les dificultats, he descobert que encara hi ha moltes persones disposades a creure en la reconciliació i a treballar per un futur compartit”.