La manca de passaports detectada a finals de març és un nou episodi que posa de manifest les febleses en la previsió de l’Administració. Tot i que la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha atribuït la ruptura d’estoc a l’augment inesperat de sol·licituds i ja s’han activat protocols per garantir la disponibilitat fins al 2026, no es pot obviar que el Govern coneixia la manca imminent des de l’abril i que la situació ha generat retards i incertesa en la ciutadania.
El contracte del 2022 preveia reserves suficients fins al 2027, però la realitat ha estat una altra. L’augment sobtat en l’emissió ha deixat al descobert que els mecanismes de control i seguiment no van ser prou àgils. Encara que, sembla ser, que els tràmits ja han recuperat la normalitat.
El Govern ha tancat aquest episodi amb celeritat, i probablement el cas quedarà com un fet anecdòtic. Tanmateix, la lliçó és clara: la gestió pública no pot permetre’s errors de planificació en assumptes que afecten directament els drets de mobilitat dels ciutadans.
