La denúncia dels veïns del Tarter posa de manifest una situació que, si més no, mereix atenció i resposta institucional. Les queixes sobre la inexistència de pipicans, les obres presumptament aturades i la manca de serveis comunals no són noves, però la reiteració i la sensació de desatenció acumulada evidencien un malestar creixent. El relat dels afectats parla d’escales tancades des de l’abril, d’obres sense finalitzar des de la tardor passada i d’un espai públic que, segons diuen, presenta mancances que afecten la seguretat i la mobilitat quotidiana. A això s’afegeixen les queixes per la recollida de residus i la inexistència de contenidors selectius en zones residencials. Tot plegat dibuixa un escenari de frustració que els veïns vinculen a anys d’espera i correus sense resposta. Tot és presumpte, ja que manca la versió del comú, però el que resulta indubtable és la necessitat d’una comunicació clara i d’una explicació pública. Quan la ciutadania recorre al Raonador del Ciutadà per canalitzar les seves inquietuds, el silenci institucional no pot ser l’única resposta.
