L’estiu del 2025 ha capgirat els hàbits de reserva de les empreses de lloguer de càmpers a Andorra. Si fa tres anys la planificació era la norma i els clients asseguraven la seva plaça amb setmanes —o fins i tot mesos— d’antelació, enguany ha estat la improvisació qui ha marcat el calendari.
“Molts decideixen a última hora. Potser el tancament irregular de les pistes d’esquí hi ha influït; abans molts usuaris llogaven una autocaravana per anar-se’n de vacances, però aquest any han marxat abans o no han tingut el mateix pressupost”, expliquen des d’una empresa especialitzada del Principat. Les dades en donen fe: al juliol, l’ocupació de càmpers es va quedar al voltant del 40%, amb una petita pujada a partir de la segona setmana. El pic de la temporada ha arribat la primera quinzena d’agost, amb un 80-85% d’ocupació tant de models petits com grans. La segona quinzena, en canvi, manté una alta disponibilitat i concentra reserves gairebé totes a darrera hora.
El perfil de client també té les seves constants. Els càmpers petits —com els Nugget o els Westfalia Plus— són el terreny del públic jove. Sense dutxa interior i amb un potti en lloc de vàter, però amb sostre rígid que permet estar dret a dins, són ideals per a dues persones o, com a molt, dues i un nen. “És un equilibri perfecte entre llibertat i confort. Poder dormir amb unes vistes espectaculars, lluny de la gent i sense soroll, per a mi és el millor que hi ha”, explica la Judith, de 23 anys, qui reconeix que el gran inconvenient és trobar aparcaments autoritzats que no siguin càmpings de pagament, sobretot a Catalunya. “En altres zones d’Espanya o del món és més fàcil trobar aparcaments lliures i gratuïts”, explica.
En un altre segment hi ha els càmpers amb bany i dutxa interior, més propers a una autocaravana compacta. Ofereixen totes les comoditats: cuina, sala, llit i espai per estar dret sense modificar res. Aquests atreuen un públic més variat, incloent-hi parelles jubilades que busquen confort i llibertat a parts iguals, amb un vehicle fàcil de maniobrar i d’aparcar a zones urbanes. “Cada estiu llogo un càmper un parell de setmanes per voltar la Costa Brava”, explica en Pau, de 29 anys. “Provo models diferents, no m’he de preocupar de reparacions ni assegurances i està tot preparat. El que em sap greu és que al final de l’estiu se t’acaba fins a l’any següent”, subratlla.
Per a molts, el càmper és sinònim de mobilitat absoluta. L’Alex, de 27 anys, ho té clar: “El millor avantatge és poder aparcar en penya-segats i llocs que mai veuries si anessis a un hotel o un Airbnb. Pots allargar l’estada el temps que vulguis i improvisar”. Tot i això, també hi veu limitacions: “A l’estiu només pots anar a zones específiques per a càmpers, si no et multen, i si és molt gran costa trobar aparcament a la ciutat”, pondera aquest usuari del Principat, coincidint amb la Judith amb les dificultats de pernoctar, sobretot a Catalunya.
D’altres, com el Jordi, de 33 anys, han anat un pas més enllà i han fet realitat el somni de tenir un càmper propi. “Em vaig camperitzar la furgoneta jo mateix fa tres anys, i és la millor decisió que he pres mai. Puc sortir quan vull, sense reservar res, i l’he adaptat exactament al que necessito. És com tenir un petit refugi sobre rodes”. Però també admet que la llibertat té un preu: “A part d’una inversió inicial d’uns 2.200 euros, també s’ha d’afegir les despeses de manteniment, els imprevistos mecànics i la dificultat per trobar lloc on pernoctar tranquil·lament a l’estiu”, explica.
Tornant als lloguers, els preus d’una setmana en temporada alta oscil·len entre els 732 euros d’un Globeban o Compacta Esport; els 918 d’un Compacta Nugget; els 1.038 euros d’un càmper amb bany i dutxa interior, i els 1.098 d’un altre amb sostre elevable. “Els càmpers amb bany i dutxa interior són escollits tant per parelles joves com per matrimonis jubilats que volen viatjar amb totes les comoditats, però amb un vehicle més fàcil d’aparcar a ciutats”, afirmen des de l’empresa especialitzada.
Entre estadístiques, perfils i vivències, queda clar que el món càmper manté intacta la seva essència: la recerca de llibertat i experiències úniques, encara que el camí estigui farcit d’improvisacions i alguns entrebancs logístics. Enguany, a Andorra, aquesta llibertat s’ha viscut més que mai sobre la marxa. Potser aquest estiu les xifres no batran rècords, però el que és clar és que els càmpers han deixat de ser només un caprici puntual per convertir-se en una manera de viure el temps lliure. El paisatge canvia darrere els vidres, el cafè es fa amb el motor parat i el mòbil en mode avió, i les distàncies ja no es mesuren en quilòmetres, sinó en racons descoberts.
Així doncs, de la mateixa manera que hi ha qui recordarà l’estiu pel viatge a les Maldives o a les Illes Canàries, n’hi haurà d’altres que, sense haver de marxar tan lluny, conservaran la imatge d’una sortida de sol des d’un mirador, la descoberta pausada d’una ciutat o d’un poble on s’hagin aturat, el retorn al seu racó de calma, allunyats del soroll, o la sensació única de dutxar-se a l’aire lliure a mitjanit, sota un cel ple d’estrelles.
