Durant els convulsos anys setanta, amb la dictadura franquista encara present a Espanya, va néixer a Andorra un espai que es va convertir en un punt de trobada per a les idees, la cultura i la llibertat: el Centre Cultural d’Andorra. Fundat l’any 1975, aquest centre es va pensar com un lloc obert on es podia parlar, reflexionar i crear, tot i que el context polític no ho posava fàcil. Ara, gairebé cinquanta anys després, Correos ha decidit retre-li homenatge amb un segell commemoratiu.
En aquell moment, l’espai va ser vital per a la llibertat d’expressió. S’hi organitzaven obres de teatre, xerrades, presentacions i tot tipus d’activitats que abordaven qüestions socials des d’un punt de vista crític. Era, tal com es deia llavors, un acte d’irreverència. I també un gest de resistència. Molts el van veure com un lloc clarament antifranquista, sobretot mentre els veïns del sud patien la repressió de la dictadura de Francisco Franco. El Centre Cultural es va convertir en una escletxa per on s’escolaven les veus més valentes i dissidents.
Tota aquesta història ha estat recollida per la filòloga i especialista en literatura contemporània Roser Porta, que ha dedicat anys a estudiar i divulgar la literatura del país. Ho fa en el llibre Olor de Sofre. El Centre Cultural d’Andorra i els límits de la llibertat als anys 70, en el qual explica, en cinc capítols molt ben documentats, què va significar realment aquell espai. Porta recupera textos, programes, retalls de premsa i testimonis, i tot plegat ho ordena en una obra que ella mateixa descriu com “una crònica amb moltes veus sobre la cultura i la llibertat en una època convulsa social i políticament”.
A través de les seves pàgines coneixem també l’impulsor del Centre, Jordi Sasplugas, a qui descriu com “un intel·lectual brillant i carismàtic que va iniciar aquesta aventura des de l’Hotel Mirador”. Ara, gràcies al llibre i al segell commemoratiu, tota aquella empenta torna a quedar fixada a la memòria.
Per fer-ho possible, Correos ha anunciat una tirada de 45.000 segells, que es podran adquirir a un preu d’1,85 euros. Una manera de donar visibilitat a un capítol important de la història cultural d’Andorra i, alhora, un reconeixement a la tasca de Roser Porta, que ha posat llum a una etapa poc coneguda però molt significativa.
Tot i això, ella mateixa admet que no va ser una feina fàcil: “Quan vaig començar la recerca, no trobava documents ni referències al Centre Cultural en els llibres d’història d’Andorra”. I sovint, quan en parlava, la gent li responia amb confusió: “Ah, era aquell que es va cremar?”. A la qual cosa ella matisa: “No, aquell era el Centre Moral i Recreatiu”, que no tenia res a veure amb el centre que ella investigava.
Per sort, les entrevistes personals i el buidatge de premsa van permetre anar trobant el fil. “Les entrevistes i el buidat de premsa van anar obrint el focus”, explica. I afegeix que el valor del Centre Cultural va més enllà del lloc físic: “el significat del centre no es va limitar al que va representar el lloc, sinó també a la cultura d’Andorra, a la llibertat d’expressió, a la llibertat en general, a la joventut, a una època de projectes polítics, socials i culturals”.
El Centre Cultural
Això és el que recull Porta a Olor de Sofre, i és també el que Correos vol tornar a posar sobre la taula amb el segell. El llibre és el recull del que va ser el Centre Cultural, com ella diu, “el retrat d’un jovent incòmode per a les institucions” que va viure entre el 1975 i el 1980, anys intensos en què el Centre Cultural va intentar “omplir el desert cultural de l’època que rep prohibicions com el concert de Lluís Llach”, una actuació que, al 1976, no es va poder celebrar al Principat.
Tot i l’impacte d’episodis com “l’afer de la droga” del 1977, el Centre va seguir viu, i ho va fer amb un nou president al capdavant: Xavier Rebés. De fet, Porta explica que “l’aquarel·la que surt al segell és de Xavier Rebés”, un detall que també vol fer justícia a la seva figura. Amb ell, el Centre va iniciar una etapa encara més orientada cap a la cultura social, oberta i compromesa.
Porta veu un paral·lelisme entre Sasplugas i Rebés: “L’origen, una casa plena d’intel·lectuals i metges exiliats, una fonda d’Ordino que acollia refugiats de la guerra civil. I un compromís polític d’esquerra”, apunta. Per a ella, aquests dos perfils defineixen l’esperit del Centre i el seu paper clau en la història recent d’Andorra.
Després de mig segle, aquest espai que va marcar tota una generació no es vol deixar en l’oblit. El segell commemoratiu no és només un homenatge simbòlic: és també un gest de memòria, de reconeixement i de responsabilitat col·lectiva. Perquè, tal com mostra Porta al seu llibre, preservar aquests records és essencial per entendre el país i per seguir construint una societat amb cultura, esperit crític i memòria.
