Durant un cap de setmana de juny, el centre històric d’Andorra la Vella canvia de ritme. L’olor de pedra antiga es barreja amb els acords d’una guitarra elèctrica, una veu soul, una base electrònica o un quartet de corda. Això és el Jambo Street Music, el festival que ha consolidat el seu caràcter propi a força de música, proximitat i identitat local.
En la seva dotzena edició, el Jambo ha tornat a demostrar que no calen grans estadis ni noms mediàtics per fer vibrar un país. L’aposta és clara: música en viu, accés gratuït i espais públics. Però el més interessant del Jambo no és només la programació —amb artistes andorrans com Isolda, Patxi Leiva o Zèfir Duo, i figures internacionals com Kolinga o Ramon Mirabet—, sinó la manera com el festival ha teixit un vincle comunitari a través de la cultura.
He de reconèixer que gairebé mai tinc temps d’escoltar música, i com que m’agrada molt, acostumo a aprofitar el gimnàs per gaudir-ne mentre em moc. Però aquest dissabte a les vuit vaig decidir aturar el ritme i sortir a escoltar música al carrer, com feia temps que no feia. A la plaça Rebés, en ple Jambo Street Music, punxava Oscar Vega, un DJ que conec bé per les seves sessions al Next. Enyorava aquesta experiència i tenia ganes de recuperar aquella sensació de comunió amb el so, el ritme i l’ambient nocturn. La seva sessió va ser magnífica, com sempre. Llàstima que només vam poder gaudir-ne una hora. La pluja —tan imprevisible com habitual als vespres de juny— va posar punt final al concert. Però aquella estona va valer la pena: no només per la música, sinó perquè em va recordar per què m’agrada tant deixar-me portar pel directe, pel moment i pel que passa fora de les pantalles.
El format distribuït per escenaris petits, sovint improvisats entre façanes i places, trenca les barreres habituals entre públic i músics. El vianant es converteix en espectador, i sovint en participant. És en aquest intercanvi constant on rau la força del Jambo: una experiència de proximitat que dignifica tant el patrimoni arquitectònic com el musical. Durant el festival, vam poder gaudir de música en directe gratuïta i accessible per a tothom, amb un bon ambient i, en la major part dels casos, acompanyats pel bon temps primaveral. L’esdeveniment es consolida com una proposta oberta, familiar i integradora.
També cal destacar l’enfocament intergeneracional: famílies, joves, turistes i residents comparteixen espai amb naturalitat. El carrer esdevé lloc de trobada, no només d’oci, sinó de vida cultural compartida. En un moment en què molts festivals tendeixen a la massificació i a la uniformització, el Jambo Street Music aposta per la singularitat local i el valor de l’espai públic com a escenari democràtic. Per això, més que un festival, és una manera d’entendre la cultura com a servei, com a celebració i com a identitat.
