En aquesta ocasió vull parlar-vos de la meva petita escapada a Gijón durant el pont de l’1 de maig, un viatge curt però ple de descobriments que em va permetre conèixer una mica millor la cultura, la gastronomia i les tradicions asturianes.
El dissabte al matí, després d’esmorzar a l’hotel, vam decidir anar directament al Muséu del Pueblu d’Asturies. El museu és immens i ens van explicar que per veure’l completament caldrien unes cinc hores, així que nosaltres vam preferir centrar-nos en la part etnogràfica exterior, dedicada a les construccions i als objectes tradicionals típics de la zona.
Primer vam visitar uns coberts de fusta amb teulada on hi havia exposats carruatges i tota mena d’eines agrícoles. També s’hi podien veure objectes relacionats amb l’elaboració del vi i amb altres feines del camp. Entre aquests objectes destacaven especialment dues premses de vi de fusta enormes, realment impressionants per la seva mida. Tot plegat ajudava a imaginar com era la vida rural asturiana abans de la modernitat i la gran quantitat de treball manual que requerien les activitats quotidianes.
Després vam entrar a l’edifici dedicat a les fotografies antigues i a diversos objectes relacionats amb la vida rural asturiana. Moltes de les imatges mostraven escenes relacionades amb el cultiu del blat de moro i es podia veure com penjaven els enfilalls de blat de moro perquè s’assequessin. El que més impressionava d’aquelles fotografies era veure com hi participava tota la família: des dels nens més petits fins a les persones més grans. Tothom treballava en el cultiu del blat de moro i això permetia entendre fins a quin punt la vida rural girava al voltant del treball familiar i de la necessitat que tothom col·laborés.
A la mateixa sala també hi havia esquelles d’animals i una petita mostra de diferents varietats de blat de moro asturià. En total n’hi havia cinc espècies diferents i algunes eren realment curioses. Jo, que estic acostumada al blat de moro groc de tota la vida, em vaig quedar sorpresa en veure panotxes de colors tan diferents: n’hi havia de blanques, d’un vermell molt fosc, gairebé negre, d’altres amb grans barrejats de diversos colors i algunes molt més pàl·lides del que imaginava. El blat de moro negre em va impressionar especialment perquè no n’havia vist mai cap.
En un altre edifici de l’exterior vam visitar la zona dedicada a les gaites, que era una de les parts que més il·lusió em feia veure. Hi havia sales senceres plenes de gaites exposades en llargues vitrines, amb instruments de tota mena, de diferents mides, formes i èpoques. També s’hi podien veure alguns dels antecedents de la gaita, concertines, petits acordions antics i altres instruments relacionats amb la música tradicional asturiana. Entre totes aquelles peces, em van cridar especialment l’atenció una o dues fetes amb banyes de vaca, molt diferents de la imatge habitual que tenim d’aquest instrument.
Al costat de les vitrines hi havia el banc de treball utilitzat per construir gaites artesanalment, amb les eines col·locades tal com les feien servir els artesans. Em va agradar veure aquell espai perquè mostrava una feina completament manual i artesanal, molt allunyada dels processos moderns actuals. A més, també s’exposaven gramòfons, tocadiscs antics i aparells que combinaven ràdio i tocadiscs.
Més endavant vam veure diversos habitatges tradicionals i diversos hórreos, una de les construccions més característiques d’Astúries. Al final vaig pujar a un dels hórreos per fer-me una fotografia i, en una altra zona de la part exterior del museu, vam veure un espai que havien cedit per celebrar un esdeveniment relacionat amb la música on hi havia tres parades de menjar casolà i vaig acabar comprant una empanada de pollastre amb curri, coriandre, porro i verdures. Era casolana i estava realment boníssima.
I fins aquí la nostra visita a aquest museu que conserva una part important de la memòria tradicional asturiana i permet apropar-se a una manera de viure que avui gairebé ha desaparegut.
