Aquell divendres, després de deixar les maletes a l’hotel, vam començar el dia visitant el barri de Cimadevilla i la nostra primera parada va ser a la Casa Natal de Jovellanos. També volíem entrar a veure la capella de Nuestra Señora de los Remedios, adossada a l’edifici del museu. Aquell dia, però, hi havia una boda i no es podia visitar. La vam haver de contemplar des de fora abans de continuar caminant cap a les Termes Romanes de Campo Valdés.
Abans d’arribar al lloc on es troben les Termes Romanes vam veure molta gent parada mirant cap a la platja. Quan ens hi vam acostar vam entendre completament el perquè. L’espectacle era meravellós, aquell verd intens entre les roques, amb la mar brava entrant contínuament amb força entre elles i colpejant-les amb força, tot plegat era d’una bellesa molt difícil d’ignorar. Vaig acabar traient el mòbil i fent unes quantes fotografies. Durant una llarga estona ens vam quedar allà, simplement mirant l’anar i venir de les onades.
Vaig entrar a les Termes Romanes de Campo Valdés. Sempre impressiona pensar que sota una ciutat actual es conserva una part tan antiga de la història.
Una de les coses que més em va sorprendre durant l’estada a Gijón va ser descobrir que pràcticament tot allò que anava visitant era gratuït. La Casa Natal de Jovellanos, les Termes Romanes, el Muséu del Pueblu d’Asturies, el Museu del Ferrocarril i altres espais culturals. És una manera molt encertada d’apostar per apropar la cultura i el patrimoni a tota la societat.
Va arribar el moment de dinar a la sidreria La Galana. Van arribar els tortos, una espècie de tortites de blat de moro amb guacamole, zorza, morcilla asturiana i un ou ferrat al mig el caneló de pitu de caleya, la mitja ració d’embotits típics asturians i la sidra. Entre aquells embotits hi havia el chosco de Tineo, que no havia tastat mai. Va ser una de les descobertes gastronòmiques del viatge. Per les postres vaig provar un xarrup de sidra de gel asturiana, ben freda i molt bona.
Abans d’anar a sopar a l’hotel vaig aprofitar una estona de spa i un tractament de peeling i massatge relaxant de peus.
L’endemà vaig començar el dia visitant el Muséu del Pueblu d’Asturies, del qual ja us vaig parlar a l’article anterior. A continuació vaig anar al Museu del Ferrocarril. Una de les coses que més em va sorprendre va ser descobrir que moltes de les locomotores encara funcionen. Algunes treballen amb carbó i durant la visita van explicar tot el procés necessari per preparar-les i posar-les en marxa.
També vaig pujar a un dels trens més antics, fer-m’hi una fotografia i veure l’interior.
I fins aquí la meva aventura per Gijón. Ens veiem al pròxim article.
