Els bombers treballen en una “situació de precarietat” que, segons denuncia Joan Torra, president de l’Associació de Bombers (ABA), posa en risc l’eficàcia del servei i la seguretat de la població. “Fa molts anys que som 118 membres en plantilla, això no s’ha augmentat i el país ha crescut”, lamenta. Tot i les reiterades demandes, no s’ha produït una ampliació real d’efectius, mentre que la complexitat dels serveis i les exigències del territori han augmentat notablement.
Segons explica Torra, recentment vuit bombers han plegat i encara no han estat substituïts. Només s’han convocat tres places noves, lluny de les vint que l’associació considera imprescindibles. “No es tracta només de cobrir baixes, sinó de sumar efectius per fer front a un país que creix en superfície i en alçada”, adverteix.
Aquesta manca de personal limita la formació, que malgrat ser fonamental, no pot créixer per no afectar la cobertura dels serveis. “Només podem reservar 48 hores anuals de formació, quan en realitat fem moltes més, però a costa de la jornada ordinària. Si volguéssim oficialitzar-ne més, reduiríem la plantilla disponible”, explica. El resultat és un cos “sempre al mínim”, amb casernes com les del Pas de la Casa o la Massana amb només tres efectius de guàrdia, quan per operativitat òptima en una sortida de foc en calen com a mínim cinc.
També hi ha una crítica contundent cap a la manca d’inversió en material. “Tenim camions de fa 35 anys que ja van començar amb mi. Estem totalment desfasats”, denuncia Torra. Qui explica un altre punt feble que és la prevenció. “No fem pràcticament cap tasca preventiva. Com a molt, algun simulacre a escoles, però res adreçat a la població general”, explica. A diferència d’altres països com Catalunya, on es desenvolupen campanyes informatives per ensenyar a actuar davant d’un incendi domèstic, a Andorra aquestes iniciatives són inexistents, segons explica Torra.
“Això ja ha passat”, adverteix Torra, posant exemples concrets per evidenciar les conseqüències reals de la manca de recursos. “Quan hi ha un servei en marxa i es rep un segon avís, potser ja no queda ningú a la caserna per atendre’l”, alerta. Torra detalla que s’han trobat amb més d’una ocasió amb dos serveis simultanis, havent de prioritzar un per davant de l’altre per la manca de material i de personal. També remarca que una actuació ràpida és clau: “Un foc es pot apagar amb un got d’aigua si arribes a temps, però a cada minut que passa fa falta més recursos”.
Per a l’Associació de Bombers, la solució passa per una aposta clara per reforçar la plantilla, renovar el parc mòbil i posar en marxa una política de prevenció eficaç. “No ens podem permetre continuar treballant amb estructures del passat en un país que avança a ritme accelerat”, conclou Torra.
