«A vegades, jo, tampoc confiaria en la política». Amb aquesta afirmació, la consellera general del grup parlamentari Socialdemòcrata, Laia Moliné, ha compartit a les xarxes socials una reflexió sobre la desconfiança ciutadana envers la classe política, així com de les contradiccions que, sota el seu parer, es produeixen en l’exercici dels càrrecs públics i la necessitat d’autocrítica entre els representants institucionals. «Hi ha una frase que sento sovint: “Jo ja no crec en els polítics”. I he de reconèixer que, cada vegada que l’escolto, em costa més trobar arguments per rebatre-la», ha exposat, tot precisant que «no perquè hagi deixat de creure en la política. Al contrari. Hi continuo creient profundament. Però una cosa és creure en la política com a eina per transformar la societat i una altra, molt diferent, és justificar tot allò que es fa en nom seu».
«He vist com debats importants acaben convertits en una competició per veure qui s’emporta el titular. Com una proposta es pot valorar de manera diferent segons qui la presenti. Com de vegades pesa més la necessitat de marcar distàncies amb l’adversari que no pas la possibilitat d’arribar a un acord que beneficiï el país», ha afegit la parlamentària, qui també ha qüestionat la facilitat amb què es poden exigir explicacions als altres mentre es justifiquen les contradiccions pròpies, una situació que ha vinculat a les dinàmiques internes de la política. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que «no parlo d’un partit concret. Ni tan sols d’una manera determinada d’entendre la política. Parlo de dinàmiques que poden aparèixer a qualsevol espai polític i davant les quals ningú no hauria de considerar-se immune».
«He vist debats que acaben convertits en una competició […] Pesa més la necessitat de marcar distàncies amb l’adversari que no pas la possibilitat d’arribar a un acord que beneficiï el país» – Laia Moliné
Així, la consellera general ha recordat que va decidir entrar en política convençuda que era possible actuar «amb més transparència, més coherència, més capacitat d’escoltar i, sobretot, amb la voluntat de posar l’interès general per davant de qualsevol altre». Una convicció que assegura mantenir, malgrat haver conegut de prop determinades pràctiques que considera allunyades de la ciutadania. «La política també té una capacitat sorprenent per normalitzar allò que, vist des de fora, ens semblaria inacceptable. Allò que abans criticàvem, un dia ho acabem entenent. Després, justificant. I, si no vigilem, finalment reproduint», ha escrit, indicant que «potser aquest és un dels riscos més grans de dedicar-se a la política: acostumar-se a coses a les quals no ens hauríem d’acostumar mai».
Moliné ha anat més enllà, afirmant que «hi ha persones que treballen cada dia i no arriben a final de mes. Joves que no poden imaginar-se un futur al país on han crescut. Famílies que viuen amb la incertesa de no saber si podran continuar pagant el lloguer», contraposant, doncs, aquestes situacions a les hores dedicades a discussions que «massa sovint, semblen tenir més a veure amb nosaltres mateixos que amb els seus problemes». A més, ha lamentat que «després ens sorprèn que la ciutadania es desconnecti. Que pensi que tots som iguals. Que deixi de creure en les promeses», plantejant la necessitat que els representants polítics examinin la seva pròpia actuació abans d’atribuir la pèrdua de confiança a la ciutadania: «Potser ens hauríem de preguntar què hem fet, o què hem deixat de fer, perquè aquesta confiança es vagi perdent».
«Ser coherent no és defensar sempre que tens raó. És tenir la capacitat de reconèixer quan t’has equivocat. És saber donar suport a una bona proposta encara que vingui d’algú amb qui discrepes» – Laia Moliné
«Ser coherent no és defensar sempre que tens raó. És tenir la capacitat de reconèixer quan t’has equivocat. És saber donar suport a una bona proposta encara que vingui d’algú amb qui discrepes», ha continuat la reflexió de la consellera, aquest dissabte a primera hora del matí. Així, Moliné ha defensat igualment la necessitat d’explicar les decisions difícils a la ciutadania i ha recordat que «ocupar un càrrec públic no et dona més raó, sinó més responsabilitat», admetent, però, que ella tampoc queda al marge de les crítiques que formula: «Formo part d’aquest món i, per tant, també em correspon assumir la part de responsabilitat que em pertoca. Segurament jo també m’he equivocat. Segurament hi ha moments en què podria haver fet les coses millor. I vull conservar la capacitat de reconèixer-ho».
Tanmateix, la consellera ha volgut precisar que el seu escrit no pretén fomentar el desànim ni qüestionar la necessitat de les institucions. «Precisament perquè crec en la política, em nego a acceptar que determinades actituds siguin inevitables. La democràcia necessita institucions fortes, però també persones capaces de revisar les seves pròpies pràctiques. I necessita una ciutadania exigent, crítica i disposada a participar», ha manifestat, afegint que «la confiança no és un dret que adquirim quan som elegits. És una responsabilitat que hem de guanyar-nos cada dia». «El problema no és que la gent sigui massa crítica amb la política. El problema seria que els qui ens hi dediquem deixéssim de ser-ho amb nosaltres mateixos», ha conclòs Moliné.
