El Departament d’Infància i Adolescència del Ministeri d’Afers Socials ha presentat aquest dilluns la memòria d’activitat corresponent al 2024. Les dades mostren un augment global de les situacions de risc detectades, amb especial incidència en els casos de presumptes abusos sexuals a menors, que han passat de 8 a 19 en només un any. A més, es van registrar cinc casos de maltractament físic agut, també dins del protocol d’actuació immediata (PAI), elevant a 24 el total d’expedients judicialitzats, 10 més que l’any anterior.
En total, el Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i Adolescència (SEAIA) ha atès 342 infants i adolescents, un 0,88% més que el 2023, i ha obert 85 expedients nous, la qual cosa representa un increment del 25%. Segons les dades presentades, el SEAIA ha intervingut sobre un 2,74% del total d’infants i adolescents residents al país. Pel que fa a l’origen dels 85 nous expedients, un 39% han estat derivats d’altres departaments d’Afers Socials, un 33% del protocol PAS, un 10% de la Batllia i un 3% per altres vies.
La directora del departament, Laura Mas, ha assenyalat que la detecció primerenca “permet reconduir millor les situacions de risc” i ha subratllat que “un de cada cinc menors ha estat víctima d’abusos sexuals o ho serà”, segons dades del Consell d’Europa. Ha valorat com a positiva la major consciència social: “La gent denuncia més, i això és clau per actuar a temps”. També ha destacat que, en els casos d’adolescents, solen ser ells mateixos qui notifiquen els fets, mentre que en infants petits solen ser les escoles o les famílies.
Durant el 2024, el nombre de notificacions de risc a través del protocol PAS (Protocol de Notificació i Actuació Social) ha augmentat un 57%, amb un total de 176 comunicacions (143 fetes per professionals i 33 per la ciutadania), davant les 112 de l’any anterior. Aquesta eina, activada tant per educadors com per particulars mitjançant la web i el telèfon 175, s’ha consolidat com un instrument clau de prevenció. Segons Mas, “l’educació de la ciutadania i l’accés a vies de denúncia han contribuït a detectar més casos”.
S’han tancat 63 intervencions, un 33% de les quals amb reconducció efectiva del risc i un 18% perquè la valoració inicial ha resultat negativa. La franja d’edat amb més incidència continua sent la dels 11 a 15 anys, tot i que enguany els infants menors de 10 anys representen la majoria entre els nous casos detectats. Entre les situacions de risc ateses, la negligència continua sent la més freqüent (39%), seguida de la incapacitat parental (15%) i les conductes de risc adolescent (13%).
Pel que fa al protocol PAI, 15 dels 24 casos judicialitzats es van donar dins del nucli familiar i 9 fora. El 88% dels casos van poder fer la prova preconstituïda, una eina que evita que el menor hagi de declarar de nou en un judici ordinari. Aquesta es realitza en una sala amb mirall bidireccional i la presència d’un psicòleg forense, i permet reduir la revictimització. Mas ha insistit que tot i l’augment de casos, aquest fet no s’ha d’interpretar negativament: “Els abusos que es coneixen són només la punta de l’iceberg”.
El Departament ha activat 41 mesures de protecció, destacant 18 derivacions al CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa), nou canvis de custòdia i cinc derivacions al CREI (Centre Residencial d’Educació Intensiva). El CRAE va acollir 48 menors el 2024, amb 22 ingressos nous —quatre d’ells derivats per actuacions policials— i 34 professionals en plantilla. En aquest centre, nou infants van poder tornar amb la família biològica, quatre van ser derivats a pisos tutelats i tres al CREI, que també va atendre 25 joves durant l’any, entre la residència i el centre de dia. La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha defensat la tasca d’aquestes institucions i la implicació dels equips professionals: “Hi hem anat personalment, i alguns joves ens han expressat agraïment per tenir aquest recurs”.
En l’àmbit de l’acolliment familiar, s’han atès 79 infants i adolescents, amb només tres nous acolliments registrats el 2024, tots en família extensa, i cap en família aliena. En total, 33 menors estan actualment en família extensa i sis en família aliena, amb una disminució de l’11,36% respecte a l’any anterior. El reglament per a l’acolliment especialitzat està en fase de revisió jurídica i es preveu que estigui enllestit durant el 2025. El Departament també treballa en la regulació d’un programa de famílies col·laboradores per períodes curts (caps de setmana o vacances escolars), com a recurs alternatiu d’atenció i suport.
Pel que fa als serveis dirigits als joves, el Servei especialitzat de Prevenció i Atenció als Joves ha atès 69 persones d’entre 18 i 25 anys (42 casos nous). El Servei d’Inclusió Sociolaboral (SIS) n’ha atès tres i ha impulsat una prova pilot amb deu joves tutelats d’entre 16 i 18 anys que van poder treballar quatre hores diàries l’estiu passat. Aquesta iniciativa es repetirà el 2025. A més, el Servei Socioeducatiu (SSAC) ha atès 41 joves, el servei d’acompanyament familiar, 19 famílies, i l’espai de suport als joves tutelats i extutelats, vuit usuaris.
Finalment, pel que fa a les adopcions, el 2024 se’n van formalitzar dues, totes de caràcter nacional. Mas ha recordat que aquesta xifra és baixa perquè es tracta de situacions que requereixen la retirada de la pàtria potestat, un fet poc habitual. Quant a la situació dels infants en processos de reagrupament familiar irregulars, la ministra ha remarcat que “el que prima és l’interès superior del menor”, i que “se’ls atén mèdicament quan hi ha necessitat, independentment de la situació administrativa”.
