Els recents moviments aranzelaris impulsats pel president dels Estats Units, Donald Trump, han tingut un impacte immediat en els principals mercats borsaris internacionals. Aquest matí, tant les borses nord-americanes com les europees han obert amb caigudes superiors al 4%, mentre que l’Íbex 35 espanyol ha registrat un descens del 6%. Aquestes fluctuacions evidencien que les mesures adoptades des de la Casa Blanca han començat a provocar inestabilitat econòmica a escala global.
Aquestes tensions comercials han arribat també a Andorra. Ahir es va confirmar que el Principat figura entre els estats afectats pels nous aranzels, amb un impost del 10% sobre els productes exportats al mercat nord-americà. Paral·lelament, avui s’ha fet públic que la Xina ha respost amb un aranzel de fins al 34% sobre determinats productes dels Estats Units, intensificant així l’escenari de confrontació comercial entre les dues potències.
Davant d’aquesta situació, El Periòdic ha recollit les opinions de diversos experts. El politòleg Albert Areny ha advertit que, en cas que aquesta “guerra comercial” impacti de forma més directa a Europa, “la societat andorrana es veuria afectada per una pujada dels preus”. Segons ha explicat, “a curt i mitjà termini, l’accés a un bon nivell de vida seria cada vegada més car”. Tot i això, Areny ha matisat que “a llarg termini, s’ha de tenir present que allà on hi ha amenaces també poden sorgir oportunitats”, afegint que “potser les empreses europees poden començar a produir béns que siguin interessants i competitius en el mercat”.
D’altra banda, Yvan Lara, politòleg d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), ha assegurat que “l’afectació directa al Principat és mínima”. En declaracions a aquest mitjà, ha destacat que a Andorra el perjudica molt més “el que s’imposi a França que no pas el que s’imposi directament al país”, tot subratllant que “és més difícil trobar al país empreses que exportin productes als Estats Units”. Lara ha volgut posar èmfasi en la dependència del turisme, recordant que “Andorra rep uns 12 milions de visitants a l’any, principalment francesos i espanyols”, fet que connecta més directament amb l’economia local.
Quant als aranzels que la Xina té previst aplicar als Estats Units a partir del 10 d’abril, Lara ha reconegut que “encara és difícil preveure quines seran les conseqüències reals”, però ha apuntat que “si els mandataris internacionals fossin intel·ligents, intentarien aïllar comercialment els Estats Units”. En aquest sentit, ha afirmat que “aquest moviment podria acabar sent perjudicial per als interessos nord-americans”. Finalment, ha recordat que “quan es redueixen els aranzels a escala global, el sistema econòmic mundial tendeix a funcionar millor”, tot advertint que “encara és molt aviat per valorar l’abast real d’aquestes mesures” i concloent que “només el temps ho dirà”.
Acord d’Associació amb la Unió Europea
Finalment, en relació amb els moviments recents del president nord-americà, Donald Trump, en l’àmbit bèl·lic —especialment pel que fa al conflicte entre Rússia i Ucraïna—, els analistes polítics han valorat les possibles implicacions per a Andorra, tenint en compte el procés de negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea i el context geopolític marcat per les demandes creixents de l’OTAN a Europa.
D’una banda, Lara ha considerat que “aquest tipus de decisions no incideixen directament en el model d’Europa que es desprèn de l’Acord d’associació”. Mentre que per la seva banda, Areny ha assenyalat que “pot ser que Europa demani a Andorra un reforç policial”, però ha recordat que “el Principat no forma part de l’OTAN i, per tant, no està obligat a assumir les exigències en matèria de defensa que imposa aquesta aliança militar”. En aquest sentit, ha defensat que “és normal que els estats europeus es rearmin, ja que fins ara els Estats Units han fet el paper de pare protector i ara demanen que Europa s’espavili”.
Lara també ha posat èmfasi en el fet que “molt pocs països han complert amb el requisit de destinar el 2% del seu PIB a despesa militar”, un objectiu establert per l’OTAN per garantir la capacitat de resposta conjunta dels seus membres.
