El director de la Càtedra de Mercat Immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luis Alberto Fabra, ha plantejat la segregació dels habitatges com una de les possibles solucions per facilitar l’accés a l’habitatge a Andorra. Segons Fabra, el parc d’habitatge existent és excessivament gran en relació amb les necessitats de les famílies. “Hi ha un gran volum d’habitatges de més de 150 m², mentre que la mida mitjana familiar és inferior a dos membres per llar”, ha explicat. De fet, ha apuntat que altres municipis amb problemàtiques similars ja permeten dividir habitatges de més de 120 m² en dues unitats, sempre que cada part tingui una superfície mínima de 60 m².
A banda de la segregació d’habitatges, Fabra ha suggerit, durant la presentació de l’anàlisi del mercat immobiliari del 2024, diverses mesures fiscals diferenciadores entre els compradors. Ha proposat afavorir fiscalment aquelles persones que adquireixen immobles per viure-hi o per destinar-los al lloguer, en contraposició als qui els compren per a un ús ocasional o gairebé nul. També ha destacat la possibilitat d’impulsar el dret de superfície, una estratègia basada en l’ús de sòl públic per promoure habitatges de lloguer assequible. “Aquest model permetria als promotors obtenir una rendibilitat raonable durant un període limitat, per exemple 75 anys, i posteriorment els habitatges revertirien a l’administració pública”, ha detallat.
Fabra també ha analitzat la incidència de la moratòria de la construcció en el mercat immobiliari, assenyalant que aquesta ha provocat una reducció de l’activitat durant el seu període de vigència. “Encara no disposem de dades totals sobre la compra per part d’estrangers, però alguns agents immobiliaris indiquen que aquestes operacions representen més del 30% del total“, ha assenyalat. Així mateix, ha apuntat que la finalització de la moratòria ha comportat una disminució en el nombre de compravendes, però que el mercat ja ha assimilat aquesta nova realitat.
L’expert ha destacat que l’increment dels preus del lloguer no és un problema exclusiu d’Andorra, sinó que és una situació generalitzada a escala internacional. “Molts països han experimentat un creixement poblacional important i el mercat no ha pogut reaccionar amb una major producció d’habitatge”, ha explicat. Segons ell, la industrialització del sector podria ser una solució en el futur, però encara no està prou desenvolupada per resoldre aquesta problemàtica de manera immediata.
Durant la presentació de l’informe, Fabra ha donat a conèixer algunes dades rellevants sobre el parc immobiliari del Principat. Actualment, el país compta amb 46.800 habitatges, però la densitat d’ocupació és de tan sols 1,86 habitants per habitatge, la qual cosa evidencia que molts pisos superen les dimensions necessàries per a les llars actuals. Segons les dades exposades, el 38% dels habitatges tenen entre 100 i 150 m², mentre que el 16% superen els 150 m², fet que reforça la seva proposta de permetre la divisó d’habitatges grans per incrementar l’oferta de pisos més accessibles.
Pel que fa als preus, Fabra ha recordat que el cost mitjà dels habitatges s’ha situat en 4.000 euros per m², i en el cas dels pisos, en 4.300 euros per m², el que suposa un augment del 57% des del 2019. A més, el preu mitjà del lloguer ha arribat als 15,3 euros per m² mensual, registrant un increment del 40% en els darrers cinc anys.
