Amb la votació imminent de la Llei Òmnibus que tindrà lloc durant la sessió parlamentària d’aquest dijous, 6 de març, i amb l’assemblea popular convocada justament per aquesta data que ha fixat la Coordinadora per un Habitatge Digne ‘en pro’ d’una legislació més justa en aquesta matèria, s’afegeix l’enquesta que ha compartit avui la plataforma amb la resposta i signatura de 1068 habitants (sobretot pertinents a la classe treballadora) per com hauria d’actuar el poble per qüestionar la realitat que en dos dies es farà efectiva.
En aquest sentit, la Coordinadora ha esclarit, a tall introductiu, que l’enquesta s’ha difós per conèixer i aplegar la sensació de frustració i descontent que viu la societat amb les polítiques actuals d’habitatge, “buscant aterrar les seves idees en capacitats, organització i en una resposta col·lectiva”. És per això que el 97,8% dels enquestats troben que el Govern “no està executant prou feina per solucionar la situació, traslladant-se en unes 1.045 persones que estarien disposades a mobilitzar-se atenent que l’Executiu no està aportant el suficient”. A més, la plataforma raona que “molta més gent seria la que espontàniament se sumaria a la manifestació” perquè, com indiquen, “sabem que el poble no desitja quedar-se de braços plegats davant d’aquest escenari”.
Sobre això, la Coordinadora ha fet públics diferents missatges que han anat rebent al llarg dels mesos i de diferents sectors afectats: “Les mesures van massa lentes, encara tenim por del 2027 què passarà”, relata un dels escrits; “Em vaig quedar just al límit de les pròrrogues i he hagut de deixar el pis on vivia des de fa 35 anys, pago 900 euros cobrant 1300 amb un fill a càrrec”, explica un altre, o “poder-te comprar un pis sense pensar en què si m’hipoteco potser no puc tenir fills perquè no els podré mantenir… un ja no pot aguantar més i es planteja marxar del país, Andorra ja no és el que era”. Amb tot això, la plataforma ha conclòs dues premisses: d’una banda, que el poble continua patint enganys i abusos, i de l’altre, que no tenen esperances que amb la futura llei la situació millori.
Concretament, s’extreu de l’enquesta que prop del 82% dels participants “estarien disposats a emprendre diferents manifestacions per aconseguir els objectius que ens marquem”, afegint que sempre hi ha una part “significativa” de la massa crítica que s’aixeca i se suma a reclamar davant les protestes multitudinàries. Un altre punt rellevant és que 310 votants pensen que amb les manifestacions “no n’hi haurà prou”, i proposen paral·lelament altres mesures democràtiques com dur a terme afectacions directes com ara talls a la carretera (28,7%), convocar una vaga general (26,5%) o una vaga de lloguers amb el 19,3%. Aquestes idees, deslliguen, són “símptomes de les ruptures de la pau social que està generant la creixent desigualtat i empobriment entre la societat”.
En últim lloc, la Coordinadora ha escrit tres conclusions generals que extreu a partir d’aquest informe elaborat a més d’un miler d’afectats per la crisi d’habitatge. La primera és la situació d’agitació imminent al Principat, ja que la població “està tipa i al punt de sentir que el panorama es pot fins i tot agreujar”. La segona deducció és que la plataforma ha d’actuar com a “canalitzadora” d’aquesta tensió i preocupació popular, i servir, per tant, com a eina per organitzar les accions i demandes. La tercera i final és que hi ha segments demogràfics que tenen aquestes demandes i formes d’acció clares, i que a partir d’ara “toca fer un procés profund per continuar per bon camí i aconseguir un habitatge digne”, sentencien.
