El departament d’Estadística va fer públic el passat 27 de gener, en l’informe ‘Sistema d’indicadors de la joventut del Principat d’Andorra’, que, en les darreres eleccions generals de l’any 2023, la població electoral entre els joves va augmentar en un 50,5% i la participació va remuntar de forma lleugera, en concret, en un 1,9%. No obstant això, si es comparen les dades de participació del 2009 al 2023, els joves han reduït la seva participació en un 3,6%. La tendència general és a la baixa, un indicador que encara sobta més quan es veu que més d’un 15% dels joves entre els 18 i 34 anys utilitzen les xarxes socials per expressar les seves opinions envers la política.
Aquest fenomen es pot explicar gràcies a diferents factors. Segons menciona el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, s’ha de tenir en compte que al país hi ha una característica que influeix en les dades: la migració d’estudiants fins als 24 anys. “Alguns dels joves que estan estudiant fora segueixen la política d’Andorra, però estem en una època en què, si no vius aquí, les dades es distorsionen”, comenta. En aquest sentit, també ha remarcat que molts joves que resideixen fora de les fronteres, sigui de forma temporal o definitiva, no es donen de baixa als censos electorals i “acaben reflectits en les dades”.
Pel que respecta a la baixa participació electoral, tal com es mencionen en els darrers estudis del CRES, en les últimes eleccions generals la participació de la franja d’edat de 18 a 25 anys era del 37%; dels 26 als 35 era del 41%; i de 35 a 45 anys era del 52%. “Cap passa del 60%, continuen sent percentatges baixos”, assenyala Micó. Cal recordar que hi ha casos en què les abstencions no només són pels estudiants, sinó per joves que no estan interessats en la política o que no estan d’acord amb la política andorrana, sigui pel sistema o pels valors dels grups parlamentaris, ja que creuen que “els partits polítics no s’adapten a les seves necessitats”.
Finalment, la baixa participació, però, no concorda amb el fet que els joves expressin públicament les seves opinions sobre la política nacional a les xarxes socials on, encara que existeixi l’opció de poder crear-se un perfil anònim, la societat té la tendència de publicar qualsevol informació seva al compte. Sobre aquest aspecte, el director del CRES incideix que no tots els joves es posicionen a les xarxes socials, sinó que sol ser un conjunt amb “un vessant més crític” i que “cada cop és més important”. “La critica, en aquesta casuística, és causada per una manca de representació en el sistema. No són la majoria dels que deixen de votar, però és un factor a tenir en compte”, esmenta. Així doncs, aquesta opinió publicada a internet no és només un conjunt d’usuaris que guanyen cada cop més importància, però que en cap cas suposa el 100% de la realitat de la participació electoral jove andorrana, informa l’ANA.
